Can Sisà o Més

Avui he tornat a sortir amb en Tati després d'unes quantes setmanes. Ens n'hem anat cap a l'Alt Urgell, a l'ombra de la Roca Narieda. Deixem el cotxe passat el Pont d'Espia i enfilem el camí que porta a la gran cova característica d'aquest pany de paret. El corriol puja força dret i en un punt es bifurca: recte amunt cap a la cova, a la dreta cap al nostre sector, Can Sisà o Més. A la nit ha estat plovent i tenim dubtes de si trobarem les vies practicables... Podrem escalar, però!

Comencem escalfant amb l'únic 6a, de la zona, L'Ull de Sauron (6a). Anar fent la major part del temps i alguns ressalts on s'ha d'apretar una mica més. Crec (escric això uns quants dies més tard) que aquí hi ha una tibada d'una fissura de dits on sols hi caben mitges gemes... Val la pena portar forces cintes perquè la via és llarga: 33 metres. Recomanable!

La primera del dia, la segona del sector. Anem esquivant la humitat.

Mentrestant ha vingut una parella que s'ha posat a la de la dreta, així que ens hem posat a la #1 del sector, L'Heura No Vol Caure (6b). Aquí hi ha una zona tensa a una placa compacte del principi, que es resol anant una mica per l'esquerra. Apareixen cantets prou bons, però cal treballar-hi. Després tenim un altre punt conflictiu a un ressalt on s'ha de tibar d'algunes nyapes nyaperes i fer algun equilibri estrany. S'ha de treballar, però surt també!

La primera del sector ha estat el segon objectiu. Aquí cal apretar més...

A continuació anem una mica a la dreta, a fer la #4, 1991 (6b). Hi ha un tram senzill al principi i uns passos molt delicats per superar un ressaltet arrampat. S'han de trobar algunes nyapes romes que ajuden a fer el passet. Després la via canvia de caràcter i es torna atlètica. Ataquem el desplom amb bon canto i s'ha de fer algun pas de flanqueig cap a l'esquerra a buscar les preses bones abans de reprendre la vertical. Més amunt queda algun passet rom, d'adherència, però que es fa bé.

Tibant per superar el deplom. Més espectacular que difícil.

Aprofitant la reunió jo provaré Dificultat Incerta (6c) en top-rope després d'haver estudiat el crux de baixada. Es tracta d'un tram a bloc. Des d'una llastreta d'esquerres, jo m'estiro a una gota d'aigua de dreta. Ara s'han de posar els peus per aguantar un hombro d'esquerres que permet passar la mà dreta a una pinça vertical que permet pujar peus i xapar. Aleshores, pillar un hombro allunyat d'esquerra, pujar peus (en adherència!) i llançament / punt mort a un canto bo que permet sortir de les dificultats. Part final comuna a l'anterior. 

El pas és complicat de llegir, especialment per com s'han de posar peus per no prendre mal. He encadenat els moviments a la tercera, però em sembla una via dura pel grau (el nom segurament dóna pistes).

Mentrestant el Tati s'ha estat barallant amb una via nova que hi ha a la dreta de la #8 Gluten Free (7a+). No té nom i el company pensa que pot ser 7a. Al primer pegue estudia els moviments i al segon l'encadena sense massa esforç. Em proposa que li faci un pegue perquè opina que no hi ha cap pas com el de Dificultat Incerta i accepto el repte. Realment vaig fent, i acabo fent tots els passos. El tomàquet està a la zona de la foto de sota, on hi ha una llastra arrencada a l'esquerra. Aquí cal fer un pas llarg cap a la dreta acostar esquerra a prop i anar a buscar una regleta més a la dreta. Pujar peus i agafar una llastra bona lateral. Després toca anar una mica a l'esquerra, reprenent la vertical amb alguna apretada més, però factible. I uns darrers moviments d'adherència però amb la roca una mica més tombada. La veig!

El bou s'ha emportat un bon 7a, una via nova entre la #8 i la #9.

Per acabar el dia encara em poso a la #3 del sector, La Retrobada (6a+). Aquí hi ha una zona delicada en un ressalt més compacte, on t'has de moure a esquerra i dreta per trobar el millor pas, gens evident. Surt ben bé i serveix per tancar el dia d'avui amb 6 pegues boníssims a 6 vies boníssimes.

El dia s'ha aguantat però hem estat pendents del radar, que mostrava pluja a la Seu d'Urgell des de feia estona... La roca també s'ha anat assecant. Sols a les primeres vies hem tingut tacte humit en algun punt. Un cop al cotxe, mentre anàvem al Tahussà, ha fet un ruixadet. Allà ens hem fotut un bon dinar, més del que esperàvem d'entrada. Però un dia és un dia! Tornem a casa a mitja tarda, havent gaudit i fent-la petar. Un plaer que caldrà anar repetint!

La Facu

Avui amb en Pep volíem anar lluny però el radar ens ha fet adonar que l'objectiu estava sota la pluja. Tot això malgrat les previsions optimistes dels amics de TV3 que semblen més orientades a garantir que la gent surti a fer gasto que no pas orientades a orientar... Total, que ens n'hem anat a La Facu.

Hem començat amb Anna (V). Un esperó tombat però fi al principi i una mica més vertical i amb bon canto a dalt.

A la primera del dia.

Després ens hem posat a Variant Secre (6a+). Una zona bastant tècnica a la part de baix i una zona desplomada a la part de dalt. Aquí m'ha calgut força atenció per poder-ho treure a vista... A la sortida de les dificultats cal anar a buscar algun canto terrós, en un lloc on fa poc s'ha arrencat alguna cosa.

Fent la Variant Secre. Aquí s'ha de tibar...

D'aquí ens n'hem anat a la de l'esquerra, Xavier Rabat (6a+). A l'app Climb Around està marcada com una variant de l'anterior. Però jo he aprofitat una línia de xapes que sembla que passa per allà i que acaba per la Xavier Rabat. La part inferior és similar i a dalt no és tan desplomat com la Variant Secre. A canvi hi ha un pas llarg força fi que se les porta.

Fent quelcom similar a la Xavier Rabat.

Després, la Cesca (V+), molt guapa! Bon canto i anar gaudint, sense massa dificultats. Aquí hem tingut la sort de gaudir de la companyia d'una família que, a més, ens han fet unes fotos guapíssimes. (Les bones d'aquest post són seves, gràcies!)

Bones fotos...

A continuació, ens posem a Rosa Mari (V+). De l'estil de l'anterior, però m'ha semblat més difícil.

Gaudint de la bona roca...

I per acabar la matinal, la Pilar (6a+), a l'esquerra de tot. Pensava que no l'havia feta mai, però fa 10 anys ja la vaig fer! Hi ha uns passos de tibar-li al principi. Després, una certa desorientació: la següent xapa no es veu (està a can pixa) i en canvi se'n veuen algunes a la dreta. (Pertanyen a una via no acabada: li falten les primeres xapes). Vaig a la dreta i al final veig la xapa de la meva via. Torno cap a la línia i hi poso el valor necessari per fer l'excursió (les excursions, hauríem de dir). Hi ha bon canto a la zona més vertical. Després toca anar cap a la dreta en un pas delicat de placa i finalment torna a tocar tibar amb bon canto.

Acabant de tibar a Pilar.

A l'esquerra de Pilar encara hi ha una altra línia... Haurem d'investigar una mica. Com també s'haurà de veure si algú acaba la línia de la dreta, que es veu ben guapa!

Matinal ben aprofitada, al final. Durant tot el matí ha anat plovisquejant, sortint el sol... Hem escalat prou bé, però.

 

Tarda d'Esquellot (Cerro Torre)

Amb en Josep hem fet una sortida de tarda cap al Berguedà. No està clar el temps que farà, al matí ha estat força ennuvolat. Però a la zona estem prou bé amb algun moment de sol i tot. 

Després d'insistir-li una mica, el company accedeix a començar escalfant amb l'Esquellot (6a) en comptes d'anar a sac amb Educa'm Berguedà (6b). El 6a es va fent, sense cap zona molla com l'altre dia, però cal escalar-hi una mica. Moltes cintes és el que cal!

En Josep, a l'Esquellot.

A continuació, ara sí, és el torn de Educa'm Berguedà (6b). S'hi posa el company sense massa dificultats i a continuació vaig jo. La primera part és molt arrampada. Després es redreça però es va fent bé, buscant aquí i allà el moviment més còmode. Més amunt hi ha una apretada per superar un tram lleugerament desplomat i torna a tombar-se una mica abans de l'apretada final, on cal sortir al buit, cap a l'esquerra. Aquests darrers moviments es fan estranys perquè no és evident quin és el millor moment per moure's a l'esquerra. Ha sortit a vista també.

En Josep, a Educa'm Berguedà i jo a la reunió d'aquesta via.

Posem cintes a Buenos Aires (6c+) i en Josep s'hi posa des de sota. Baixant se l'ha estat mirant i entre això i la informació que ell ja portava d'un altre dia es sent prou valent per tibar-li de primer. En algun punt s'ha de penjar, però. El meu pegue el faig en top-rope per estudiar es passos. Hi ha alguns llocs a la part de baix que s'han de conèixer per no tibar més del compte i això és el que intento. Després entrem a la zona de bona ganda i s'arriba al relleix: jo hi vaig per la dreta i el company per l'esquerra. Però després queda el tram final, dur de pebrots. Toca anar pujant aprofitant alguns roms laterals fins pillar algun bon canto viu. Aleshores toca controlar peus: jo poso el dret en un bonyet mentre la mà esquerra pilla un pla lateral fins poder pillar un cantet des d'on es podria xapar la darrera. La sortida d'aquí me la miro per l'esquerra i hi trobo la forma: estirada de mà esquerra en diagonal esquerra, dreta a la vora, pujar peus, esquerra a un canto bo i dreta a un canto a pillar la R.

Al segon pegue, el company tira en top-rope. El meu segon pegue, però, el faig des de baix. M'embolico una mica al primer ressalt fi de la part de baix, cosa que m'infla innecessàriament. Resolc bé el segon ressalt fi: pinça roma de dreta i anar a pillar un fissura arrodonida però suficient per la dreta i pillar bon canto. Després, la zona de gandes i remades llargues, cap problema. Em recupero una mica abans del tram final. Faig els passos de laterals romos, pillo el cantet bo i intento reposar per al darrer esforç, però tinc la mà esquerra bastant tocada. Peu dret sobre el bec, rom d'esquerra i pillo el canto per xapar. Ho faig però aquí intento improvisar segons el mètode del company: L'esquerra tal com feia jo, però aleshores anar a buscar una dreta prou bona a la banda dreta. Ho aconsegueixo, però no tinc forces per pujar peus i em deixo anar! Quina llàstima! Potser, si hagués seguit el meu mètode ho hauria tret, tot i que anava baldat a més no poder. De fet, m'ha costat arribar a la R fins i tot havent reposat!

El meu pegue fanàtic, que acabarà fallit, a Buenos Aires.

Tocarà tornar-hi algun altre dia, però diria que Buenos Aires és més difícil que Dan Petri, com a mínim hi ha més trams on s'ha de donar la talla i això passa factura. També és cert que, tenint ben controlat el primer tram, hagués arribat en millors condicions a la part final... Hi tornaré!

 

Àger, Cap del Ras. Via Totoro

Després de força temps he tornat a sortir amb en Jordi M. Aquesta vegada ens n'hem anat a Àger, el que suposo una bona tirada en cotxe, però l'escalada allà s'ho val. En Jordi tenia diverses propostes a l'agenda i finalment ens hem decidit per la Totoro, una via força recent.

La via es pot situar força bé gràcies a la foto panoràmica del final a càrrec de Lo Gall. A peu de via hi ha una T gravada a la roca i la llastra característica del primer llarg tampoc té pèrdua.

Comença en Jordi i ataca el primer llarg. Qüestió d'anar fent, amb un ressalt una mica més punyetero (V/V+) on s'ha de mirar bé com gestionar-ho per no tibar més del compte. La resta, suau i amb roca a controlar.

En Jordi, al primer llarg.

És el meu torn i ataco el segona llarg. Comença amb un Ae per superar un desplom on no se li veuen possibilitats en lliure. De fet, faig servir l'estrep amb ganes. La sortida no té massa dificultats fins a un ressalt on s'ha d'apretar una miqueta bastant (6a). La resta anar fent. A partir d'aquí el company em cedeix els llargs restants, cosa que no em desagrada pas.

Arribant a la R2, sense dificultats

El tercer llarg és més exigent. Comença amb una sortida de la reunió força complicada. Potser s'ha trencat alguna cosa, però m'he hagut d'esforçar bastant. Després ve un lleuger flanqueig cap a la dreta i un ressalt de Ae o bé Ao/6a que es veu factible de fer en lliure (6b/6b+). Un moviment delicat fins a pillar una franja boníssima (jo he trencat una llastreta de peu i m'he penjat), xapar i remada molt llarga fins a un bon canto. A la remada no he encertat el lloc bo i m'he hagut d'ajudar un moment de la xapa, però és un moviment llarg i burro i prou. Després el terreny s'ajeu i cal posar algun alien per protegir el que queda de llarg (V+).

La tercera tirada.

La quarta tirada és molt bona, tot i que això ho opines una vegada l'has feta. El començament és d'anar fent, per un díedre, a buscar un arbre i plantar-te a sota d'un esperó. L'esperó és forçat i fins i tot venen tentacions d'anar per l'herba de l'esquerra, però cal posar-hi ganes i atacar-lo amb decisió. Més amunt es veu penjar una baga d'una xapa, cosa que no augura res de bo, però realment es va fent. El llarg sorprèn perquè vas esquivant les dificultats i van apareixent cantos i assegurances variades (claus, pont de roca) quan menys t'ho esperes, això sí, en terreny desplomat. En una xapa em sembla que hi haurà tomàquet i m'aturo a reposar. La ressenya Gall parla de Ae o 6b+ en una banda i la Vèrtex parla de Ae/V+. Són graduacions imprecises que no conviden a apurar: error! El llarg es pot fer prou bé en lliure (6b+), però s'ha de lluitar fort perquè és llarg i no dóna treba. Jo he fet servir el pedal en un pas perquè no he vist com fer-ho, però realment hi ha possibilitats. Després dels parabolts la via segueix en tendència a la dreta amb pitons i es fa bé en lliure (6a ben bo) fins al darrer pitó des d'on s'ha de flanquejar a la dreta. Aquí hi ha un pas força estrany, que jo he resolt anant baix i en Jordi més amunt. He posat un friend xic per protegir el pèndol del segon, perquè el pas no és senzill!

Si ara repetís la via, gaudiria d'aquest llarg, on només he posat un tascó al principi. Fent-lo, però, tenia massa interrogants al cap...

El quart llarg acaba amb un flanqueig marcat que permet fer fotos xules.

La cinquena tirada és molt bona. Comença suau, d'anar fent però es complica bastant quan cal deixar una fissureta per anar a buscar el pas per sota d'un petit sostret. Aquí hi ha alguns moviments, per mi de 6a, protegits en primera instància per algun alien. Més amunt, un parabolt i claus sense problema. He posat algun friend més.

 

Arribant a la R5.

La sisena i darrera tirada és senzilla però molt guapa. Franges vilanovines on cal posar alguna cosa, amb moviments molt estètics, els més complicats al voltant del V.

La darrera tirada també deixa un bon gust de boca.

Aquí les ressenyes, del Vèrtex i del Gall (fins a R5)

La via m'ha agradat, però la gaudiria més en una segona repetició (que no faré). Es pot anar amb la idea de reservar l'estrep per la segona tirada i anar a treure la resta en lliure. Cal posar alguns catxarros, nosaltres portàvem parxís d'aliens, tascons i un joc de friends fins no gaire grans. Crec recordar que hem posat tascons, aliens i un friend mida camalot #2 però només perquè el portava i volia encolomar-li al company. Reunions sense anelles, preveure material de retirada, si escau.

Mercadal Inferior

Avui ens n'hem anat cap al Berguedà, al Mercadal Inferior, amb en Pep. Hem optat per començar per la dreta de tot.

Engeguem amb una via suposadament senzilla, Patum (V), però on s'ha de treballar una miqueta. Hi ha uns moviments d'anar fent al principi, però els darrers metres són bastant romos...

A la Patum, més delicada del que semblaria.

Aprofitem per posar cintes a una via nova, que no està a la guia, però que està ressenyada aquí i que es diu Mina de Xampinyons (V). La proposta de grau està realment malament, aquí hi ha feina de veritat! S'acosta més al 6a que no pas al cinquè.

A la Mina de Xampinyons s'ha d'apretar. En Pep en plena acció.

A continuació em poso a El Sextogradista (6a+). L'Ernest m'havia comentat que ell s'hi havia posat fa un temps i que li havia costat més el primer llarg (6a+) que no pas el segon (6c). Jo ho havia oblidat... Realment m'ha costat bastant! Uns primers metres verticals i tensos, amb algun canto bo (algun només!), però alguns moviments força exigents. Després la via se'n va a l'esquerra i torna a haver-hi passos interessants. L'arribada a la reunió ha estat anant a pillar la cadena en plan goril·la, cosa que normalment no faig -sóc més d'arribar-hi finament.

Fent El Sextogradista fins la reunió.

Després ens n'hem anat més a l'esquerra i m'he posat a Futurs T.E.B (6b). Aqui hi ha moviments de finura molt guapos a la part de baix. Després la cosa es suavitza i es redreça per entrar a la reunió. Aquí m'ho he hagut de mirar bastant perquè no és gens evident... Al final ha sortit, però amb una remada una mica llarga per anar a buscar un bony granellut a la dreta. I arribada a la R també en plan goril·la...

Aprofito la corda per provar Pluja d'Erugues (6c). Baixant m'ho miro. Després en Pep ha fet el 6b i se n'ha sortit prou bé excepte l'entrada a la reunió. A continuació li he fet un tiento en top-rope, però no ha sortit pas. M'he mirat com fer el pas de la panxeta de diverses formes. Hi ha una (una vol dir una) gota d'aigua, però demana una tibada molt bèstia. Després encara he trobat una forma diferent, a la dreta de la gota d'aigua, sense tocar-la. Diria que ha de ser més suau, però ja estava amb les gemes adolorides: la roca aquí és molt abrasiva.

Aquestes dues vies són molt guapes!

Per acabar el matí en Pep s'ha posat a Bath (L1) (V) i jo també, al seu darrera.

Acabant la sessió en plan suau al primer llarg de la Bath.

Un bon matí també! Les vies de la dreta ens han semblat bastant collades. Guapes, però collades. A El Sextogradista el flanqueig sota el desplom resulta estrany, semblaria que hi hauria sortida directa recte amunt, però és el que hi ha. La continuació d'aquesta via ni l'he mirada, però he vist un espàrrec sense xapa...

Matinal al Cerro Torre / l'Esquellot

Després de molts dies passats per aigua avui hi havia ganes boges de tocar roca. Amb en Pep ens hem mirat la meteo i el radar i ens ha semblat que, malgrat les previsions, al Berguedà hi podríem estar prou bé malgrat que ahir hi havia plogut a bots i barrals.

Ens hem acostat al Cerro Torre, a la zona anomenada l'Esquellot, prop de la Font Negra i semblava que hi hauria alguna línia practicable.

Hem començat fent el primer llarg de Dan Petri (V) per explorar com estava la cosa i per estrenar gats, tant en Pep com jo mateix. La roca tenia algun punt moll, però es podia escalar. Els gats, van justos i tocarà donar-los a poc a poc -avui escalaré amb els vells, però!

 

En Pep, a la primera del dia, esquivant la mullena.

A continuació em poso a l'Esquellot (6a). La primera part és tombada i és qüestió d'anar fent. Després, es redreça i cal controlar una mica. Hi ha alguns llocs on la roca està molla i m'entretinc a buscar el millor camí per no mullar ni peus ni mans i gairebé ho aconsegueixo. La roca està molt freda, però, i toca anar escalfant els dits de tant en tant. Porto una quinzena de cintes i això faci que n'hagi d'anar traient una bona colla per no arribar escurat a la reunió. L'equipament generós fa que això no sigui un problema especial.

Jo mateix, al díedre de l'Esquellot.

En Pep, a la mateixa via. Surt el sol i comença a treballar!

Mentre em despenjo em miro una mica la part superior de Dan Petri (6c+). Em sembla que la part difícil ha de ser sortint de la reunió intermitja i m'ho miro una mica.

En Pep fa l'Esquellot i, baixant, passa la corda per algunes xapes de Dan Petri, per intentar fer-li un tast en top-rope. En aquesta modalitat m'hi poso. Per sortir de la reunió hi ha certament un passet bastant cabró. Però trobo la forma de fer-lo, això sí, aguantant d'alguna nyapa. Més amunt va sortint una mica més de canto i aviat estic a un lloc còmode abans d'atacar l'esperó final. Aquí toca anar una mica a l'esquerra i faig filigranes per no tocar res moll. Poc a poc vaig fent fins la darrera xapa que tinc en top-rope. En A0 i amb una tramposa acabo de muntar-lo (la corda em ve en lateral) i faig una apretada en "lateral-rope" fins la reunió i munto un top-rope digne. Anant en top-rope com toca hauria sortit prou bé, penso.

En Pep la prova però s'encalla i se li resisteix el pas difícil. Després d'aquí ell va fent, inflant-se, però va fent. A continuació jo m'hi poso des de baix, a veure...

El crux em surt ben bé. Per sortir de la reunió vaig a buscar una nyapa amb la dreta i pujo peus a una mena de bec. Després una lateral/hombro de dretes i canvi de mà fins posar-hi l'esquerra. Una tibada pujant peus en algun bonyet i amb la dreta es pilla una nyapa. Pujo peus i aconsegueixo arribat en estàtic a la llastra evident amb l'esquerra (abans he fet una mica de llançament). A partir d'aquí alguns moviments amb cura, però controlats. Arribo a sota l'esperó final, reposo i em concentro. Pillo una lateral, uns cantos i vaig pujant fins la darrera xapa. Aquí s'ha de tibar d'alguna cosa més xica. Vaig inflat i no veig cap canto digne però m'agafo allà on puc fins que m'estiro i pillo els laterals des dels que puc pillar la reunió! Encadenada, però ben inflat!

Acabant Dan Petri.

En Pep ha agafat fred mentre m'assegurava (abans jo també he començat bastant glaçat). En algun moment ha sortit el sol, però s'ha tornat a tapar i bufar airet fresc, cosa que no ha estat gens agradable. Per tant, decidim plegar trastos, ben contents. He acabat fent 4 pegues i m'he emportat Dan Petri, cosa que no hagués imaginat a priori. Sort que la graduació és benèvola -normalment no faig 6c+ ni que sigui en top-rope al primer pegue...

Per cert, baixant de Dan Petri m'he mirat la veïna de la dreta, Buenos Aires (6c+). M'ha semblat que hi havia tomàquet a la part de dalt. De fet, he pujat levitant, tibant (és un dir) de romos laterals... Més avall m'ha semblat que hi havia canto, tot i que no ho he provat... Queda pendent per un altre dia!

Aquí cal portar corda de 80 metres o assegurar des d'uns metres més amunt o despenjar-se de la reunió intermitja, al gust del consumidor! El lloc, una meravella! Moltes gràcies als equipadors per aquests regals.He de dir que hem pogut escalar, malgrat que la cosa no pintava gaire bé... I sumant-ho tot, han acabat sortint força metres de bones vies

Esperó Màgic a la Prenyada

Avui amb en Pep hem tornat a Sant Benet i a la Prenyada. L'objectiu, l'Esperó Màgic. Tots dos l'havíem fet fa un munt d'anys i teníem ganes de tornar a vibrar i gaudir amb aquesta via. I ho hem fet!

Comença en Pep, amb solvència, i es marca el primer llarg. Hi ha algun bolt i algun pitó, però es poden posar algunes coses més: algun alien, una bona savina i un tascó. La via comença anant a buscar la primera xapa, prop d'una fissureta horitzontal i d'aquí se'n va a la dreta, a buscar una fissura més marcada, amb roca que cal anar controlant. Hi ha alguns passets fins, en especial als darrers metres per entrar a la reunió.

Em poso al segon llarg. Toca escalar fins la primera xapa i poso un merlet no massa bo en un punt. A partir de la primera xapa, el terreny es posa vertical i més. Cal anar escalant, amb bons còdols en tot moment, però amb unes distàncies entre xapes que fan que controlis cada moviment perquè una presa trencada (i es veuen rastres de coses trencades aquí i allà) pot significar un ensurt. És un llarg brutal, que deixa un molt bon gust de boca.

 

Al segon llarg...

 

... i aquí vist des de la R2

En Pep ataca el tercer. És una mica més suau que l'anterior, però també s'ha d'escalar. Es poden llaçar merlets, i en Pep ho ha fet quan li ha semblat convenient.

En Pep, a dalt, i jo mateix al tercer llarg.

La quarta tirada té un començament interessant i més que vertical, amb uns passos exigents protegits per un pont de pedra fins arribar a xapar el primer bolt. Després el terreny queda vertical, però amb molt bon canto. He llaçat un merlet, he posat un alien vermell i, després de l'altra xapa, he posat un merlet i un tricam en un forat perfecte.

Darrera tirada. Inici dur i terreny més suau ben aviat.

Arribada al cim i ràpel. Avui ja només passem una corda, perquè el fem fins al punt de la canal on ja es pot anar baixant sense problemes. Per tornar avall hem optat per anar a buscar el camí de l'Elefant i baixar per la paret nord de la Prenyada... amb l'objectiu d'intentar trobar un mitjó que ha sortit volant quan m'he posat un paravent a la R2. No hi ha hagut èxit...

.

Al cim de la Prenyada! Dues setmanes seguides, després de molts anys.

Una via molt ben parida, que no deixa indiferent! Ha valgut la pena repetir-la!