Cargolaire

Avui hem anat al Cargolaire amb en Pep i en Mario. Ells no hi han estat mai i pot ser una bona opció per al dia que tenim.

Comencem amb Tarda de Sant Joan (V), el típic díedre amb una entrada a la reunió ben estranya.

A continuació, Inevitable Destí (V), un xic a la dreta de l'anterior. Uns passets de col·locació al principi, un pas de finura al mig i un altre de molta finura per entrar a la reunió. Guapa.

En Mario, a la segona del dia.

Després en posem a Mercisu (V). Díedre-bavaresa amb formacions molt xules i un pas de decisió per passar a la dreta, a agafar la bavaresa invertida sota el sostre. Reunió molt a la dreta.

En Pep, a Mercisu.

D'aquí anem a La Barraca (6a). Finura en diagonal cap a l'esquerra, amb una entrada a la reunió on s'han de mirar els moviments.

A La Barraca.

Després em poso a L'Orgia de la Tarda (6c). Pensava que era 6b i pensava que potser sortiria (a vista, després de mots anys de fer-la). Però m'he hagut de penjar perquè hi ha algun moviment gens evident, a sobre amb canto molt xic i lleugerament desplomat.

Aprofito el top-rope per fer Maleïda Grollera (6c). M'ho he de mirar en un punt penjant de la corda. A la sortida, toca anar un xic per l'esquerra...

Lluitant al 6c.

I per acabar la matinal, La Noia de Calders (V), força cap a l'esquerra, ja al sector El Meandre. Una via llargueta (en comparació) i disfrutona.

En Mario, a La Noia de Calders.

La sessió d'avui ha servit perquè els companys veiessin que hi ha vies fàcils aquí, que pensaven que tot eren mega-desploms. D'aquests n'hi ha, i tant, però no tot ho és, per sort!
 

Totxo de Ponent

Sortida matinal amb en Pep i en Mario als que proposo d'anar al Totxo de Ponent. Que fa temps que no escalem a Montserrat i aquí hi hauríem d'estar bé, a l'ombra. A més, hi tinc algun projecte de fa temps...

Aproximació suficientment curta sense suar gaire, aprofitant la fresqueta del matí. Tot i això, quan som al sector estem més que escalfats! Proposo als companys que comencin amb l'Aresta del Xavi (V). Tot i que em pensava que tenia una reunió dubtosa, està ben equipada. I no fa 35 metres, com diu la guia, sinó que fa uns quatre o cinc metres més que les altres.

En Mario, a l'Aresta del Xavi.

Després ens hem posat a Argan (V+). Aquí hi trobem un terreny més vertical, on s'ha d'escalar. Molt guapa!

Els tres, a Argan.

Després ens n'hem anat a l'esquerra de tot, a fer Cafeïna (6a+). Una rampa d'entrada ens porta al peu del muret. Aquí hi ha uns passos tensos per acabar pillant millor canto. Després, alternança d'algun passet delicat amb zones de millor presa on es pot agafar aire. Aquesta ja comença a deixar-te escalfadet!

A Cafeïna.

Baixant aprofito per muntar la Kilibri King (7a) perquè tinc la intenció de fer-li un top-rope després. Els companys fan Cafeïna en top rope i se'n surten ben bé. Faig el meu pegue en top-rope al 7a i vaig mirant els passos i, poc a poc, vaig trobant la forma de fer-los -més o menys. Acaben quedant alguns dubtes, però.

Després de Cafeïna, els companys fan un top-rope a Teaman (6a+) i confirmen el que ja sabia: aquí s'ha d'apretar de valent! Malgrat tot, se'n surten la mar de bé.

Els companys, a Teaman.

Quan és el meu torn, tinc dubtes de si tornar a fer-li un pegue en top-rope, però em decideixo a provar el 7a des de baix. L'arrencada al mur surt prou bé, però per xapar la segona suo més del que caldria: acabo fent un quasi-llançament a la bústia bona que hi ha just a sota, però amb els peus allà on toca (i l'esquerra a la franja roma relliscosa). Per pillar la tercera, abans m'he ajudat d'un bidit molt poc fondo, però ara m'han patinat els dits i me n'he anat avall. Hi ha molta humitat i realment la roca no dóna confiança en aquests moviments durs. Per xapar la quarta trobo una manera alternativa: nyapa d'esquerra, regleta/llastreta de dreta, esquerra a regleta roma i dreta amunt, creuant mà (i movent peus en conseqüència) fins pillar el bidit. Xapa. I per sortir d'aquí i anar a buscar una bústia d'esquerres molt alta, diverses alternatives: una pinça de dreta molt dolenta i estirada d'esquerra, rebotar en un hombro i pillar la bústia. O bé pinçar el bidit per la part de dalt a la dreta pillar un bolo marronet, pinçar-lo a la dreta i pillar la bústia. O bé anar a buscar una regletilla bona molt a la dreta, però quedes separat de la bústia bona... En fi, dubtes encara per a una propera visita. Però estic content d'haver-me atrevit!

 

 

Un bon reportatge de Kilibri King.

Just baixant del meu pegue, els companys volen més i em poso a Xorreras Negras Nunca Mais (6b) perquè li facin un top-rope. És una via molt guapa, que ja havia fet un parell de cops. Trams de placa de finura i trams de bavaresa atlètica fan que sigui molt variada. Vaig inflat del pegue anterior i m'he d'esforçar, però ja em va bé! Els companys la gaudeixen de valent i la fan amb un repòs a llocs diferents cadascú.

Els tres, a Xorreras...

Amb cinc pegues cadascú ens n'anem avall ben contents. A més, ara ja comença a entrar el sol i ens rostiríem més del compte! Arribats al cotxe ens trobem amb uns bons companys i la fem petar una estona. Ha estat una matinal ben aprofitada... deixant deures pendents!

Tarda d'Esquellot

Després de molts mesos de no sortir plegats, avui quedo amb el Ramon. Ell ha estat allunyat de l'escalada durant moltíssim temps i sembla que té el mono... Ara feia uns quants dies que intentàvem quedar per fer una escapada de tarda, però sempre fallava alguna cosa. Avui, no!

Li proposo d'anar a l'Esquellot 2, on no he estat mai encara. Allà ens posem a Dark Room (V), que segueix més o menys una fissureta. És ben guapa. El Ramon la fa sense despentinar-se

El Ramon a Dark Room.

Després, ataquem Alpina (V+). Aquesta és més llarga, amb algun pas de mirar-ho una mica a la part inferior i uns passets més verticals a dalt, per canviar de paret. També ens ha agradat i el Ramon seguia pentinat, fent-la també de primer.

A Alpina.

Proposo de fer la Via d'Enric Humà (6a+), a la dreta de tot. Hi ha uns primers metres amb la roca molla, però es pot pujar sense tocar-la. Trobo alguns passos ben curiosos a la part de baix. Després, una zona suaveta seguida d'un muret on hi ha un pas on em costa de veure l'opció més senzilla. Al final, toca una bona apretada, amb una invertida de dreta i remada a canto bo. Després, anar fent, i uns passets exigents al torreó final. Una molt bon via! Per sorpresa meva, el Ramon decideix fer-la de primer i li surt sense cap complicació! Tant de temps sense escalar sembla que li prova més que bé!

Al 6a+ de la dreta, sense despentinar-se tampoc...

Després em poso a Trampantofu (6b). La part de baix és una placa molt divertida d'escalar, amb moviments guapos que s'han d'anar llegint però que van sortint ben bé. Tot el tomàquet està al desplom, ben potent! Poc a poc s'arriba a un bon canto d'esquerra i toca estirar-se a agafar una lateral de dreta. Aquí m'he posat ben horitzontal, pujant peus per l'esquerra mentre tibava de lateral, i en poca estona em trobo sortint de les dificultats, per sorpresa meva. Aquí el Ramon ha anat en top-rope i fins i tot ha hagut de tibar de cinta, menys mal!

El company a Trampantofu. No hi ha fotos meves avui.

Per acabar el dia, faig Urticària (6a+). Maca de fer, amb algun moviment delicat a la part de dalt, en part per la roca molla. El Ramon ja ha tancat la paradeta i decidim tirar avall.

La ressenya, de Berguedà Vertical.

Ha estat una bona retrobada amb l'escalada per al company! Tot el sectoret està molt bé (ressenya i link a dalt). D'altra banda, i segurament per això, fa pinta d'estar molt concorregut, a jutjar pel corriol tan fressat que hi ha ara mateix! Avui he gaudit encadenant cinc vietes a vista, en una tarda perfecte per airejar el coco, i encara em queden algunes bones vies per fer-hi encara...

Carboneres

Matinal a Carboneres amb en Pep després de la refrescada. Comencem força a la fresca, a la banda esquerra, amb una vieta suau, la És millor un Osu (6a). Via molt suau, que com a molt deu ser V+ per una arribada a la reunió una mica més delicada. Fa un fred que ens refreda els dits, fins i tot.

Escalfant, o intentant-ho, a ...Osu.

Decidim anar cap a la dreta, que ara ja hi entra el sol. I aquí repeteixo la Drak Inerte (6a). Té alguns moviments amb la roca humida, però es deixa fer. Hi ha algun passet on s'ha de mirar una mica. Molt guapa i ben trobada.

A Drak Inerte.

A continuació, toca la Bàrbara Trash (6b). És una via guapa, d'anar mirant a la part de baix. A l'entrada de la reunió hi ha un pas inhumà si es fa recte, que és com ho he intentat jo. Toca fer una remada i pillar una llastra invertida en pinça i no m'acabo de decidir i vaig desgrimpant de tant en tant. En un intent fins i tot se'm trenca una mica de la part del polze de la pinça... M'hi he penjat i tot, avui! El que toca és anar una mica per l'esquerra... En Pep la fa gairebé saltant! En tot cas, és per escalfar!

En Pep a Baàrbara Trash.

Després em poso a Samalé (6b+), a l'esquerra de l'anterior. Aquí hi ha tot el tomàquet a la primera part de la via. Després d'uns primers metres suaus, toca anar pujant peus mig en díedre i investigar què fer. Poc a poc, he trobat una orella bona per pinçar amb la dreta. Per l'esquerra, una pinça àmplia i molt roma que permet posar peu esquerre a la vertical del cos, obrir peu dret a sobre un canto bo i buscar un lateral un xic més a la dreta. Aquí ja he pogut pujar peu dret i xapar la següent... Molt delicat, però m'ha deixat molt satisfet! En Pep s'hi ha barallat una bona estona però no aconseguia trobar l'equilibri necessari.

A Samalé.

D'aquí ens n'hem anat a l'esquerra, a fer Díedre (6a+). Aquí la cosa canvia radicalment: via clàssica i grau molt ajustat. Toca anar pujant, aprofitant la placa de l'esquerra, a llocs un punt desplomada, però sobretot la de la dreta (i la fissura, molla de tant en tant). Hi ha un pas prou durillo al mig. Després ja es va fent fins la reunió, que comparteix amb la veïna de la dreta.

Fent Díedre, exigent!

Ens hi hem posat. Es tracta Dels Avianesos (6b). L'entrada té uns passos estranys fins la primera xapa, on hem deixat cinta i allargo que he fet servir per no arribar a terra en cas de caiguda. Superar la primera xapa té el seu què, però es fa prou bé encara, un xic per la dreta. Venen uns metres suaus i toca un ressaltillo. Fer-lo recte per la xapa sembla inhumà i una cordada m'indica que ells l'han fet per l'esquerra, cosa que també faig. Deixa sensació d'haver-te escapat, però ja dic que recte no és 6b ni de conya: hi ha unes gotes d'aigua minúscules que potser es deixarien fer però deixant-hi de tot... Molt més difícil que l'altre 6b que hem fet avui.

Els Avianesos devien estar molt forts... o no.

Amb aquesta via tanquem la sessió, que també s'ha tapat el sol i ara ja refresca una mica. He tatxat unes quantes vies més d'aquí. M'ha sorprès la disparitat de graduacions, però les vies són bones!

Mercadal Superior

Avui he sortit amb l'Ana, que fa relativament poc que s'enfila per les parets. Els dos teníem ganes de sortir el matí de la diada i ens n'hem anat cap al Berguedà. La pluja d'ahir ha deixat uns bons regalims d'aigua a diversos llocs i ens ha semblat que al Mercadal Superior potser hi tindríem terreny en condicions. Així ha estat, en bona part!

Fem l'aproximació i, mentre anem remuntant la paret, ens anem mirant què hi trobem. En un indret determinat ens ha semblat trobar-hi terreny prou senzill com per començar i ens hem posat mans a l'obra. Després hem vist que ens hem posat a la Barrufeta (IV+). Via d'anar fent, amb uns moviments força més complicats als primers metres. L'Ana la fa amb prou solvència, també.

A Barrufeta.

Seguidament ens hem posat a Leon Per Sempre (V+), que jo havia fet fa un temps sense que me'n recordés gens ni mica quan estava sobre el terreny. Similar a l'anterior, però amb uns primers metres més intensos encara i amb una entrada a la reunió que demana una mica més. Molt guapa!

A Leon Per Sempre.

A continuació em poso a la veïna de l'esquerra, la Mel i Mató (6a). Aquí hi trobem un inici més que vertical, amb cantets suficients, però alguna remada prou llarga, per exemple, perquè l'Ana no hi arribi fàcilment. Ella la fa en top-rope i se'n surt amb algunes ajudes a la part del principi. La resta és més suau, amb una entrada a la reunió on s'ha de tornar a apretar una mica.

A Mel i Mató ja s'ha de tibar bastant més.

Després d'aquesta, l'Ana tenia ganes de provar la Dels Milis (V). Mirant el llibre, decideixo que ha de ser la de l'esquerra dels químics, sense adonar-me que la Dels Milis, comença precisament pels químics de la Pòtols Místics! Així que, sense saber-ho, em poso realment a Generació 92 (6b). L'inici ja és prou delicat i després ve un flanqueig més que curiós on em queda clar que això no és quintu. Toca mirar-s'ho bé i rebé i, poc a poc, vaig fent fins que acabo la diagonal ascendent i entro al mur final, ja amb millor canto. Baixant veig xapes a la meva dreta i dedueixo que havia d'haver-me desviat a la dreta en un punt... Error, també! Toca començar pels químics i desviar-se després cap a les xapes... En fi!

Total, que l'Ana decideix posar-s'hi en top rope, començant per Generació 92 i seguir per la Dels Milis, encara que la corda li ve directa des de la R en lleguera diagonal. Repassant el blog veig que, quan vaig fer-la, la Dels Milis em va semblar força dura! No és estrany doncs, que l'Ana hagi tingut algun ensurt (i pèndol) i hagi acabat entrant a la R per on ho he fet jo... Qui no té memòria, ha de patir una mica!

Al remix Dels Milis i Generació 92.

I per acabar la matinal, em poso a Terra Berguedana (6a) que també havia fet una vegada, però no en recordava gran cosa. Via xula i homogènia excepte un pas força més dur a l'indret on s'acosta més a la Generació 92. Aquí he fet algun moviment molt delicat fins pillar la fissureta vertical que permet sortir de les dificultats. L'Ana no tenia intenció de posar-s'hi, però li he suggerit que anés fent fins on pugués i ha acabat fent-la fins dalt!

A Terra Berguedana.

Al final ha estat una matinal ben aprofitada i en molt bona companyia!

Tarda a la Cova de l'Ós

Avui amb l'Ernest hem tornat a la Cova de l'Ós. Tot i alguns èxits passats, aquí hi tinc molta feina encara. En particular, encara no havia encadenat un suposat 6a+ i avui era un dels "projectes" del dia XD.

Comencem fent la #57 (6a) de l'esquerra de la Gualtrapilla. Té un començament agònic i una continuació agònica. La faig, amb feines i treballs!

La primera de la tarda.

A continuació, la Gualtrapilla (6a+). Agonia a l'entrada, agonia al flanquejar a la dreta i després cantillo petit i delicat en terreny vertical fins la darrera xapa i d'aquí a la reunió un altre tram ben complicat. Duríssima pel grau, però queda encadenada!

La primera de la tarda.

Després em poso al projecte de debò, la #54b (6c) que hi ha a la dreta de El Bordar de l'Ós. L'Ernest el fa servir per escalfar i em deixa les cintes posades. Jo li faig un top-rope per refrescar una mica els moviments. La zona del desplom em costa bastants intents, però al final retrobo la forma de fer-lo amb relativa comoditat. També estudio l'entrada a la reunió, que se les porta.

L'Ernest, escalfant i posant-me les cintes al meu 6c.

Després d'aquest intent, l'Ernest es posa al seu de projecte (Parko (6c)) i s'ha de barallar també amb els passos del desplomet d'entrada, força rabiós.

És el meu torn i em poso al 6c ben concentrat. Els passos d'adherència del principi surten clavats, sense fer més esforços del compte, a l'igual que el flanqueig cap a l'esquerra, a pillar el canto bo que permet reposar. Aquí em concentro i faig la seqüència: bústia bona de dreta, regleta d'esquerra, regleta de dretes. Pujar peu dret, pujar esquerre pillar pla de dretes, buscar bon forat pel peu esquerre i remada a un rom lateral que permet creuar el peu dret a la lleixa i sortir de les dificultats. Després ve un muret vertical, on s'ha d'apretar al principi. Després es suavitza fins la xapa final. Aquí s'han d'agafar uns bidits / regletes de primera falange prou bons. Pinça bona de dreta en una pedra gris i remada a una pedra gran roma d'esquerres des d'on s'entra bé a la R. Ha sortit ben bé!

Encadenant el projecte del dia!

L'Ernest li fa un altre pegue, en top-rope al seu projecte i acaba de matisar moviments. Després jo em poso a la #65a (6a+/6b) a la placa de l'esquerra de la Filomatic, que només havia fet en top-rope. L'encadeno, però apretant de valent!

Apretant de valent a una, en aparença, senzilla via.

I, per acabar, l'Ernest es torna a posar a Parko, des de baix, i encadena! Per tant, avui tots hem tatxat projectes, jo una bona colla!

L'Ernest també s'ha emportat el seu projecte!

Baixant constatem que el dia es fa cada vegada més curt... Que trist!

Cubells, l'Indret

Escapada matinal amb en Pep i en Mario. Proposen d'anar a Cubells, al sector l'Indret, del que jo havia vist ressenyes i no havia visitat encara. Ells hi han estat un cop (bé, dos però un se'ls va posar a ploure!) i tenen ganes de tastar les vies de més a la dreta, que es van complicant progressivament. La única pega és que és un sector assolellat... però ja som masoques de mena!

Quan arribem al sector veiem que no som els únics que aguantem bé la calor, i més endavant encara vindrà una altra cordada. Per sort, hem trobat algun arbust que ens ha protegit una miqueta, ni que sigui les cames...

Hem començat per l'Indret (V). Una vieta que es veu xula, amb una entrada que s'ha de mirar una mica, bo i seguint uns forats, i després va fent placa amunt. Maca!

A la primera del dia! En Mario en acció.

A continuació ens posem a L'escurço Negre (V+), que ressegueix unes fissures. Via d'anar fent, amb un pas curiós a l'alçada d'un muret, a la part final, on s'han de fer alguns passos més finets.

En Pep, a l'Escurçó Negre.

Després d'aquesta, a la dreta, hi ha 3 vies de 6a i ens posem a la del mig, Jallala (6a). Ens ha agradat força! Via llargueta, vertical i guapa.

Després volíem anar pujant progressivament de dificultats, però jo m'he confós i m'he posat a Quinto No És (6b+). La idea era començar fent el sòcol per la Pilsen Climbers i continuar per Blondie (6a+) que comença a la feixa. Però jo m'he saltat la Blondie i he anat una més a la dreta i m'he trobat atacant un mur amb poca presa. Ja he vist que la cosa es complicava, però sempre penses que potser no estàs trobant les millors preses... Resulta que es va fent, amb moviments delicats, fins a una xapa on s'acaba tot. Aquí he fet un canvi de mans molt delicat i m'he mogut una mica a l'esquerra des d'on, amb una mica de decisió acabes pillant una fissura invertida per la dreta mentre l'esquerra té un canto raonable. Aviat es xapa i es surt de les dificultats. Quan he arribat a la R he buscat en va la via que hi entrava des de la dreta, perquè jo volia aprofitar per posar-hi les cintes... Llavors he vist que ja l'havia fet!

Els companys la fan en top-rope i se'n surten excepte el moviment més dur, que se'ls atravessa...

 

Lluitant el 6b+. Ha acabat sortint, ben a vista: no sabia ni el grau! 

Com que ja hem encetat la caixa, em poso a Botifarra Negra (6b), que va a la dreta de l'anterior. És força més contínua que l'altra, que tenia un pas molt concentrat. Aquí s'han d'anar pillant forats, encertant els bons. De fet, me'n surto prou bé i també l'encadeno, però concentrat! Primer seguint una fissura vertical pràcticament inexistent però que ens indica el camí. Després la fissura s'eixampla i és aprofitable, però toca també aprofitar alguna bústia bona per la dreta. El crux és quan toca fer una tibada d'esquerra d'una bústia que es fa mig bona en lateral. D'aquí toca pillar alguna cosa raonable i després ja es pot sortir de les dificultats. M'ha semblat molt guapa!

Dos moments de Botifarra Negra. A baix, xapant a la sortida de les dificultats.  

I, per acabar, aprofita la reunió per fer-li un top-rope a Talopeas (7a). Baixant la miro i em sembla impossible, però quan he anat pujant li he aconseguit treure tots els passos. Algun, però, bastant agònic, sobretot allà on la cosa es posa molt llisa de peus i cal anar a buscar rugositats mínimes per aguantar-te de les coses mínimes que hi ha per les mans també. Pot quedar com a projecte factible!

 

Provant el 7a en top-rope... 

El sector està bé. No hi ha infinites vies, però les que hi ha són guapes. Les de la dreta es fan curtes, però la bona roca compensa. Mereixerà alguna visita més... Avui però ens n'anem a dinar a casa, gairebé cronòmetre en mà.

A sota, la ressenya de l'EscaladaPerATontos: