La Vinya

Avui he sortit amb el Ramon i amb el Pana i l'Ernest amb els que feia molt de temps que no sortíem plegats. Tocava fer coses suaus (excepte pel Pana, que va com un coet) així que hem anat a la Vinya.

Hem començat amb una via prou complicada, la Cristi quin Corpus Tens (6a+) on s'ha de donar la talla a diversos llocs de la fissura. El Ramon la fa des de baix però serà la primera i darrera del dia.

A la primera del dia.

Aprofitant que els companys han fet la Super Guapu (6b) la fem en top-rope tots dos. Confirmem que, amb la possible excepció dels primers metres, és més senzilla que l'anterior.

A continuació em poso des de baix a la veïna de la dreta, la Àtic Galàctic (6b). Surt, però fent algunes filigranes una vegada feta la travessa de la placa, on m'he agafat a coses inversemblants abans no he pogut xapar.

A Àtic Galàctic.

I crec que després hem fet la Els Punxats (6b), a l'esquerra del 7a. Compte perquè entremig hi ha una altra via nova, un 6b+. Els Punxats m'ha sortit "a vista" posant cintes, tot i que l'havia feta fa temps, apretant de valent.

Satisfet d'haver fet Els Punxats malgrat les molèsties d'espatlla...

El Ramon m'ha seguit amb solvència a tot arreu i els altres companys han estat treballant amb coses de nens més grans. Jo m'hauré d'esperar a tenir l'espatlla una mica millor... Pensava que havíem fet 5 vies però com que escric això un mes més tard, la memòria ja falla.

Adéu Espanya

Avui amb en Xevi ens n'hem anat a Malanyeu. Al 2020 amb en Xevi i el Jordi vam anar a fer la Vinga Vinga a la paret de l'altar però m'he de remuntar al 2016 per trobar la darrera vegada que havia estat a la paret del Devesó. Avui ens hem posat a Adeu Espanya, del Joan Baraldés i el Toni Alarcon.

La via comença entre la Dels Senzills i la Badalona. La referència és un roure amb dos troncs a tocar la paret: uns metres més amunt hi ha un bolt visible. Per aquí!

Enceto el primer llarg (V+). Una entrada sobre roca un xic dubtosa al primer bolt i de consistència molt compacte i menys adherent a tot el primer tram. Després ja es torna super adherent i de bon remenar! Anem trobant xapes i es va fent bé. A mitja tirada toca anar una mica cap a l'esquerra. Trobem un arbret amb cordinos també. Després entrem a una placa on hi ha una mica de feina. També hi ha un aleje considerable i jo hi ha posat un totem verd. Després de xapar l'últim bolt queda un pas curiós per superar el ressalt i després agafem la llastra fins la reunió. Tirada bona, amb algun pas on t'ho has de mirar una mica.

Al primer llarg. 

En Xevi es posa al segon (V+). Trobem un parell de bolts i després s'aprofita la fissura que queda a l'esquerra. Aquí s'hi pot posar un bon friend, abans d'un pont de roca digne que hi ha més amunt. Després es passa a la placa, amb un bolt que protegeix la progressió cap a la dreta. Venen uns metres d'anar fent, fins a la reunió.

En Xevi, al segon llarg.

El tercer llarg (V) comença recte amunt per una placa plena dels forats típics de la zona. Trobem unes xapes primer i després cal anar amb tendència a la dreta a agafar un primer pont de roca acceptable i un segon de absolutament ronyós. He estat intentat posar quelcom aquí a la vora però només he agafat la meitat dels friends, per despiste. Així que ha tocat continuar amunt. La progressió es senzilla aquí però cal vigilar. La darrera assegurança és un bolt que queda en la línia que ve de la dreta i que deu ser la Del Senzills. Aquí he fet servir cintes llargues per si les mosques. La reunió és en un bon replà.

En Xevi, treient el cap fora de les dificultats.

El darrer llarg (V) surt recte amunt a buscar un pont de roca llaçat, clarament visible. Després se'n va cap a l'esquerra, a buscar un arbre on hi ha una cinta de persiana i toca continuar per la placa a l'esquerra d'una fissura. Aquí s'hi pot posar un bon alien per protegir uns passos bonics fins a un bolt. El tram des de l'arbre fins passar el bolt és el més bonic de la tirada, la resta no és especialment atractiva, però és el joc que dóna la roca. El Xevi ha fet reunió en una alzina gairebé a la cresta ja.

Aquí hem recollit trastos i hem anat resseguint la cresta cap a l'est. No recordava que fos tan llarga ni els passos de grimpar que hi ha pel mig... Res especial, però ho recordava més curt i light. Quan hem arribat a l'indret on hi ha la primera casa hem optat per anar seguint la pista que baixa xino-xano fins al poble. Hi ha alternatives segurament més curtes però amb més entrebancs.

Una via bona, típica de Malanyeu. Val la pena portar uns aliens i alguna mida més (nosaltres portàvem un totem verd). Segurament algun tricam hagués fet la mateixa feina, però avui no els portava. Els camalots igual no haguessin entrat per l'amplada del cap. El llarg més exigent ens ha semblat que era el primer. A primera hora ens hem hagut d'abrigar força però hem passat ràpidament a la màniga curta, com és habitual aquí. Nosaltres hem triat l'opció de tornar caminant per evitar les enganxades de cordes gens infreqüents aquí.

 

Malanyeu és molt i molt bonic. I les vistes, impressionants!

Penjo a continuació dues ressenyes, la primera de l'Arañita Escaladora i l'altra de eskalatzencas perquè puguin servir d'orientació.

 

Panoràmica, de l'Arañita Escaladora.

 

Detall, de Eskalatzencas. 

Mirador de Garreta

A vegades tenim tendència a repetir... És el que ha passat avui, amb en Ramon. Com que no estic al 100% encara i no tinc projectes, he optat per proposar-li la cosa fàcil, tornar al Mirador de Garreta on l'altre dia vam estar la mar de bé i on encara tinc alguna cosa per tatxar.

Així que ens hem posat a En Set Vetes (V) a la dreta de tot del pedestal de la Queraltina. Via bonica però molt curta!

A la primera del dia. La càmera del mòbil del Ramon és millor que la meva.

Després fem la En Xan Cletes (V+), a la seva esquerra. Un pas més fi per superar una mena de panxeta i la resta, anar fent. Bonica i curta també.

A En Xan Cletes.

Després hem continuat escalfant a 40 Àngels (V+), on s'ha de tibar una mica més al principi i gaudir, amb finura inclosa, després. Aquí, com a mínim, es fan metres!

Seguim amb 40 Àngels. 

D'aquí hem anat a baix al camí, a fer la Plumiferi (6a+) a l'esquerra de tot del sector interessant. L'altre dia vaig tenir una confusió i aquesta va quedar per fer. Aquí hi ha metres per donar i regalar! I tots valen la pena! Trobem el pas més complicat a l'hora de superar un ressalt, on cal anar en diagonal, de la dreta cap a l'esquerra. En tot moment hi ha canto, però cal saber moure els peus i encertar amb les mans. Després ve un tram més tombat i fi. Tal com l'he fet jo, les xapes queden una mica a l'esquerra de la línia que he seguit. I tal com l'ha feta el Ramon, li han quedat a la dreta. Diria que és millor opció la seva... Després de tornar a un tram més vertical, queden unes quantes xapes de bastanta finura. En tot moment hi ha bons peus per no cansar-se massa, però s'ha de mirar bastant, bastant. Jo he trigat una estoneta a treure-li tot l'entrellat. Bona, excepte les primeres xapes, una mica embrossades per la vegetació!

Escalada de veritat a Plumiferi. Un munt de metres (i 16 cintes).

Després hem anat, gairebé obligats, a buscar l'ombra del primer lloc on estàvem. El sol rostia de valent, tot i que a primera hora feia una bona fresca (10º). A mi em quedaven les vies difícils per fer i avui m'he posat a Sauna Ibèrica (6b). No m'hi he posat mai i em poso mans a l'obra. El primer tram surt més senzill del que sembla vist des de sota, fins que estàs a sota les dificultats. Jo he arribat aquí aprofitant una bona llastra a la dreta, retornant a la fissura amb uns moviments delicats de peus. S'agafa una fissura vertical, primer en bidit avall i després tibant en lateral a l'esquerra que permet pujar peus i xapar. Invertida a l'esquerra, pujar peus i anar a buscar la llastra-bavaresa per la dreta sense massa problemes. Després ve una repisa on es pot descansar abans d'atacar el tram final, verticalot amb uns passos de finura. Hi ha una xapa que m'ha fet apretar el cul amb una certa por de tocar la repisa... Però es va fent, apretant una mica!

Encadenant el 6b... 

I per acabar ens hem posat al Trunyo del dia, la Soca (V). Té una primera xapa a can pixa, amb caiguda a terra si no es posa algun friend o tascó, la segona a tocar... Tot plegat voltat d'herbetes... És a dir, gens recomanable fins la quarta o cinquena xapa, on és de l'estil de les veïnes de la dreta.

El Xevi ja ens va avisar... però ens hem posat a La Soca. 

Avui ha estat el dia del Ramon, que s'ha atrevit amb tot i ho ha encadenat tot! (i la soca, ni tocar-la, ell). Jo també m'he quedat content tatxant la Sauna Ibèrica i la Plumiferi. Un altre dia, tocaran els 6b+... A veure si l'espatlla s'enrolla i em deixa fer, que semblo un iaio...

Domini de Voltors

Avui hem sortit amb l'Anna, amb qui ho havíem intentat la setmana passada sense èxit per la pluja que va fer diumenge al matí, el Xevi, amb qui feia un munt de temps amb qui no sortia, i el Pep, a qui vaig fer dentetes ahir al vespre quan ja no hi comptava.

L'Anna ha anat escalant des de fa uns quants anys però sense regularitat. A veure si a partir d'ara s'anima! Hem decidit d'anar al Mirador de Garreta, a Queralt. Feia temps que no hi havia estat, en part per la prohibició que hi va haver durant una temporada però que sembla que ja no existeix. Era un lloc ideal per gaudir d'un matí amb temperatura de l'aire fresca o molt fresca (pujant per la carretera hem vist els 7º només) però amb bon solet.

Hem dubtat una mica però al final hem decidit anar al costat de la Queraltina, on hi ha vies amables. Amb l'Anna hem començat per la Toni Virutas (V), que jo no havia fet mai, mentre els companys fan Castell Berguedà (V). Via d'anar fent amb un passet que demana posar-s'hi una mica. Tot bé!

L'Anna a Toni Virutas i en Pep a Castell Berguedà.

Després ens intercanviem els papers i nosaltres fem Castell Berguedà (V), que aquesta l'havia feta fa 4 anys, quan vaig venir després de la lesió de politja. Té una zona més difícil a la zona on es pot acostar a la via anterior. Tirant recte hi ha una apretadeta i és una mica més suau si es va per la dreta.

Al revés aquí: l'Anna Castell Berguedà i en Xevi a Toni Virutas.

Els socis han fet un top-rope a Garcia Encenalls (V+) i nosaltres ens hi posem amb l'Anna. Val a dir que ella avui tirarà en top-rope, perquè les vies són una mica massa exigents per anar-hi de primera. Però aquí se'n surt la mar de bé, tibant fortet en bavaresa a la fissura on hi ha el pas més difícil de la via. Llàstima que sigui curta com Toni Virutas, perquè està la mar de bé.

Fent Garcia Encenalls.

Després ens hem posat a 40 Àngels (V+), que comparteix reunió (i llargada) amb Castell Berguedà. Els companys l'han feta fa un moment i tenim les cites posades. Aquí s'ha de tibar una mica més, de canto a canto. I sí, aquí és un avantatge tenir una certa envergadura ;)

A dalt, jo mateix a 40 Àngels. A sota, l'Anna a la mateixa via i en Pep a Tots Sans.

Com que el Xevi i el Pep han fet la Tots Sans (6a) també ens hi posem. A la part de baix hi ha una bona apretada. Hem entrat una mica per la dreta per passar cap a l'esquerra a buscar un bec d'esquerra primer i un pas d'hombro per anar a buscar una llastra bona per l'esquerra després. Una vegada els peus estan ben posats la via està al sac. Només queda fer una bona colla de metres, amb algun passet bonic d'adherència, fins la R. Aquí els resultats de l'equip han estat variats. Jo he vist els companys com s'hi barallaven i m'ha sortit bé. L'Anna s'ha hagut de penjar però se n'ha anat sortint. I el Xevi li ha fet un segon pegue en top-rope i l'ha fet sense despentinar-se.

Foto feta per en Pep a dalt. Després, fent Tots Sans.

D'aquí hem baixat cap al camí amb la idea de fer la Rovellona. Segons la guia, la segona per l'esquerra. Amb l'Anna vaig comptant i em poso a la segona per l'esquerra... Quan arriba en Pep em diu que m'he equivocat, que hi ha una via nova! Decideixo anar tirant amunt malgrat tot. Al primer tram hi ha una placa ben curiosa. Toca entrar per l'esquerra i passar després cap a la dreta. Uns metres més amunt, la cosa es suavitza una mica fins al primer ressalt. Aquí ataco una mica per l'esquerra, xapo i vaig passant cap a la dreta amb carinyo. Bé! Després ve un altre ressalt que s'endevina més dur. Vaig pujant, una mica per la dreta. Després arribo a un punt on he de tornar a la línia de les xapes per assegurar-me. Torno a la dreta i m'ho remiro bastant fins que em decideixo a tirar amunt per unes regletes que porten a un arbret que té un bon bidit a la seva base. Movent peus agafo una bústia rodona a l'esquerra que em resulta familiar: estic a Domini de Voltors (6b). Resulta que ara ja només queda una remadeta fins la següent xapa i després uns metres roms però amb bona adherència. Fa 7 anys hi havia estat amb en Pep també i aleshores em vaig haver de penjar. No la tenia encadenada i ha estat la tatxada del dia. Segurament es pot arribar a la bústia rodona per una altra banda, diria que l'altra vegada ho vaig fer diferent, però avui m'hi he trobat venint de la dreta...

Mentrestant en Pep està fent la Rovellona (6a) i en Xevi l'assegura, sense ganes de posar-s'hi: avui ha fet una bona collita ja i no té ganes de fer una apretada de més, ara que està recuperat. L'Anna s'hi posa, fa el primer terç i baixa: també ha fet força feina avui. Jo m'hi poso des de sota i torno a vibrar amb l'entrada. Tinc anotat que l'altra vegada ho vaig fer per la dreta i no abraçant l'escut com he fet avui. Trobo que són uns passos exigents! Després és qüestió d'anar fent fins bastant amunt on hi torna a haver una zona que demana concentració, però surt sense problemes.

Gaudint de la Rovellona, amb voltors i parapents a la vora.

I amb això valorem que tots estem ja ben satisfets i enfilem el camí cap a casa. Ha estat una bona matinal en bona companyia. A veure si l'Anna s'anima a tornar-hi i a veure si el Xevi reprèn l'activitat a tope!

L'Esquellot

Avui hem tornat a sortir amb la Mar i l'Ilker i avui s'hi ha afegit la Rosa. Ens n'hem anat cap a l'Esquellot. Esperàvem trobar-hi gent i així ha estat, però hem pogut escalar el que volíem.

Hem anat a la part de baix i hem començat per Kharma (IV+) que jo no havia fet. Anar fent, amb el pas d'entrada com a moviment més complicat. Tothom l'ha fet la mar de bé i l'Ilker s'ha atrevit a fer-li un segon pegue de primer! Així es comença!

 

 

 

 Explicacions prèvies i grimpant a la primera del dia. A baix, l'Ilker, de primer.

A continuació ens hem posat a L'Alba del Girasol (V+), que va per l'esperó de la dreta de l'anterior. Aquí hi ha algun passet més interessant. Bonica de fer!

A L'Alba del Girasol, més exigent ja.

Després ens n'hem anat a la banda dreta i hem fet la B de Bendretta (V). Realment és ben dreta en algun punt! Hem anat fent-la tots sense problemes.

Fent la via ben dreta ;)

Després ens hem posat a la de la dreta de tot, a la Tal Farràs (V+). Aquesta via té un parell de moviments interessants (que vol dir difícils): un al primer ressalt, on t'has de posar bé per no embolicar-te massa i l'altre a la zona que es veu més llisa. Aquí jo he optat per anar a buscar bona presa de mans en diagonal a la dreta, tot i que els peus són molt justos... Aquí l'èxit ja no ha estat tan generalitzat, jejeje... Superat aquest pas, la resta és un festival de canto fins dalt.

 

 

Feina més intensa a Tal Farràs.

I la darrera del dia ha estat la Toga (V). Bonica de fer, amb un pas més vertical al mig que marca la dificultat de la via. Més senzilla que l'anterior, sens dubte!

A Toga la cosa és més suau...

Hem sortit més tard de l'habitual per facilitar el transport dels barcelonins i hem portat un tupper per dinar que ens hem crospit a l'ombra la mar de bé. Per aquest sector també hem tingut una colleta de gent que s'ha estat barallant amb el 7a de l'Ernest... Algun dia, quan estigui novament al 100% caldrà provar-lo, que és la única via que em falta aquí (excepte el primer IV+`de l'esquerra, que no em tempta especialment).

Bona sortida en bona companyia!

Una visió diferent de l'escalada!

Rocktrip Benasc - Aigües Pases

Avui és el tercer dia d'escalada i no teníem massa clar on anar. El fanatisme ha anat minvant i dubtem del millor indret. Al final, ens decantem per Aigües Pases, de Benasc carretera amunt.

Cal passar el barranc de Lliterola i aparcar on surt el trencall cap a l'Hospital. Des d'aquí ja es veu la part superior del sector, a uns escassos minuts del cotxe. Travessem la barrera que a l'hivern tanca la carretera que continua amunt i, uns pocs metres més enllà, trobem un corriol a la banda esquerra que s'enfila pel vessant. Hi ha una fita que l'indica (però cap taca de pintura com diu la guia).

Faig un parèntesi. Aquesta descripció tan senzilla és la que fem a posteriori. Nosaltres ens hem embolicat aparcant en un trencall anterior, problemes de dislèxia al llegir la guia! Però la casualitat ha fet que allà on hem aparcat hi sortia un corriol a l'esquerra amb "punts vermells" tal com diu la guia. Hem anat pujant una mica, una altra mica, i moltes miques més, renegant dels ditxosos "5 minuts" que diu la guia fins que hem decidit aturar-nos. Estem al camí que puja a Lliterola i hem empalmant amb la gent que hi puja. Baixem, esperant trobar un trencall que potser ens hem perdut... fins que arribem novament a la carretera. La recorrem uns centenars de metres més amunt, a la cerca del corriol amb taques vermelles i res. Després hem llegit bé la guia i hem agafat el cotxe fins al "trencall cap a l'Hospital". Fi del parèntesi.

Després d'uns cinc minuts de caminar arribem al sector, prop d'una gran llastra caiguda (la cueva). Fem un reconeixement del sector i decidim que hi tindrem poca feina a fer. Finalment, ens posem a Friends Para Siempre (V). 

M'hi poso amb poc fanatisme, com deia al principi. En part pel cansament acumulat i en part perquè les vies es veuen molt difícils. Tampoc és evident que les xapes estiguin properes. Tot plegat, un còctel interessant, però m'hi poso igualment. Els primers metres es fan bé i hi ha xapes a llocs raonables. Però després comencen les excursions i augmenta la dificultat. Vaig fent, però amb un tensió considerable. En algun moment de la part final fins i tot he de desgrimpar perquè no veig clar com fer un moviment molt estrany. Finalment m'animo a fer-lo, apretant fort el cul. Arribo a la reunió esbufegant fort. Em consolo veient que podrem muntar un top-rope a la via del costat, perquè no em vaig capaç de fer res més difícil de primer.

 

Friends Para Siempre, la primera del dia (i única que encadeno)

El Ramon fa la via i munta el top-rope a Plou i Fa Sol (6a+). La guia parla d'un "paso de equilibrio"... En top-rope acabo fent tots els passos però m'he hagut de penjar un parell de vegades! M'ha recordat alguna via plaquera del Berguedà, d'aquelles que a la primera semblen impossibles! Déu n'hi do!

Plou i Fa Sol, una placa potent i llarga!

Des de la reunió d'aquesta via el Ramon munta amb la canya la part final de la via veïna, la Ginebra (6a). M'hi poso, naturalment en top-rope, i vaig fent. Té alguns moviments ben espectaculars i estranys a la part baixa i mitja. A la part final agafa un díedre on hi ha un pas que m'ha semblat molt difícil. De fet, el que m'ha semblat difícil és anar a buscar una xapa que han posat a la paret de la dreta bastant a la dreta, com obligant a anar per la placa. Això he fet, però tibant d'unes nyapes força dolentes. Fent algunes contorsions per tornar al díedre la via ha sortit sense penjar-me. El Ramon ha anat pel díedre tota l'estona i sembla que ha patit menys.

Acabem la sessió fent Ginebra. Bona i difícil!

Entre l'excursió prèvia i la llargada de les vies ens hem donat per satisfets pel dia d'avui. Només falta tornar al cotxe i anar a buscar el riu per refrescar-nos i menjar alguna cosa abans d'agafar el camí de tornada.

Les vies ens han semblat boniques de fer. Ara bé, no estem acostumats a aquest tipus d'escalada i/o la cosa està una mica desfasada. La primera del dia a alguna banda està de V+, que ja es comença a acostar a la realitat (subjectiva nostra). Segurament si hi tornéssim ho veuríem d'una altra forma. L'escalada aquí és estranya, com ja diu la guia. En successives visites això s'arreglaria ràpidament. És un sector orientat al sud-est però hem estat la mar de bé. De fet, a peu de via portàvem un forro prim a sobre (ahir va ploure amb moltes ganes i va refrescar). Els arbres projecten una ombra densa que segurament permet escalar fins i tot en dies calorosos. A la paret la cosa ja és diferent. Avui ja ens feien mal els peus, en part pel sol i en part pel treball acumulat.