Paret Bucòlica. Bàlsam de Tigre

Avui he tornat a escalar amb la Cristina i li he proposat d'anar a fer la Bàlsam de Tigre. És la seva primera via a la paret i sobre la ressenya no sembla excessivament complicada. Arribem a peu de paret i estem sols. Ben aviat es localitza el peu de via, gràcies a una inscripció.

Quedem que aniré tirant jo, així que em poso mans a l'obra. El primer llarg comença suavet però hi ha un bon tros fins la primera xapa. Com que he agafat els aliens aprofito per posar-ne un, que mai no fa nosa. Després ja es van trobant xapes i és qüestió d'anar fent. Hi ha uns passos interessants per superar un tram lleugerament desplomat i torna a posar-se interessant als darrers metres abans de la R1.

Arribant a la R1.

Sortint de la zona desplomadeta del primer llarg.

Encarant els darrers metres del primer llarg.

El segon llarg comença amb uns passos senzills per arribar fins al sostre. El primer parabolt es xapa fàcilment. Altra cosa és arribar als cantos que s'endevinen bons. A base d'estirar-me i anar pujant peus hi he arribat i puc confirmar que hi ha bona nansa! El que cal és una bona tibada per pujar els peus, especialment tenint en compte que la roca és ben compacte i llisa. Després d'aquesta tibada inicial tenim una placa vertical esplèndida, amb les assegurances al lloc, on cal anar escalant encara que no sempre es vegi la següent assegurança. L'arribada a la R2 ja és en terreny suau.

La tercera tirada surt en diagonal cap a l'esquerra, per un terreny que sembla trencat però que està força millor del que aparenta. Aquí també hi ha un pas curiós per superar el desplomet, amb la xapa incomprensiblement massa a l'esquerra. Després ve una magnífica placa de franges horitzontals d'on es surt lleugerament cap a la dreta, per sobre d'una savina, en terreny cada vegada més senzill i menys compacte.

A la quarta tirada hi ha un passet als primers metres, i el primer parabolt sols es pot xapar una vegada fet el pas. Aquí també hi he posat un alien per estalviar-me un possible ensurt. Una vegada agafada la llastra és qüestió d'anar fent. Hi ha algun passet just de mans, però es pot anar pujant peus sense massa dificultat. Després les dificultats ja van minvant fins la reunió.

La cinquena tirada comença anat a buscar un díedre poc marcat. Els primers metres són senzills però aviat comença a escassejar el canto. Aquí he quedat un xic pillat per fer el darrer xapatge abans del sostre. No sé si no m'ho he muntat prou bé, però diria que hi ha un passet! Per arribar al darrer parabolt, a sobre del sostre, cal tenir confiança: l'esquerda que marca el sostre amaga un bon cantell invertit des d'on s'hi arriba perfectament. On no s'arriba gaire bé és a cap bon canto! M'ho ho mirat una estona i m'he hagut de penjar. I després de mirar-ho un xic més, no he trobat cap altre solució que fer l'heretje, no sense abans afegir un alien més! La veritat és que no he trobat cap canto prou bo com per passar els peus a sobre el sostre i, a sobre en adherència... Ja buscaré si algú m'ho explica!

Atacant el sostre de la cinquena tirada...

... i després d'haver-ne sortit.

I el darrer llarg, no té misteri: Sortir recte amunt, per un rostollot amb alguna savina llaçada que ens indica el camí i anar fent fins al cim!

I ara, el resum. Es tracta d'una via amb els tres primers llargs molt bons. El quart i cinquè són raonables i el darrer un tràmit necessari. Els dos primers llargs són, amb diferència, més difícils que el tercer i quart. El segon té un pas a bloc per superar els sostre (per als col·leccionistes: hi hem deixat un bon regal!). No deixa de ser curiós veure les graduacions que s'hi han arribat a posar. I, al sostre del cinquè llarg, o bé hi ha un canto bestial que no he vist, o ens trobem davant un pas a bloc bastant més exigent que el del segon. Pel que sembla, als dos llocs la gent hi ha penjat més d'un estrep. En resum, que ha resultat més exigent del que semblava i potser ha estat un xic massa dura per la Cris, que es mou la mar de bé fent 6a. Finalment, val la pena portar (i posar) l'alien vermell.