Ogassa, la Cantera

Després de temps de comentar-ho, finalment avui hem anat amb en Pep Ll. a Ogassa. Ell ja hi ha estat una bona colla de vegades i me n'havia parlat molt bé. Amb tan bones referències, hi havia el risc de quedar decebut, però no ha estat així, al contrari!

A Sant Joan de les Abadesses cal trencar a l'esquerra en direcció a Ogassa, arribar-hi i travessar carretera amunt. Cal seguir fins a (42.274298, 2.274778), on hi ha una bona esplanada, amb un arbre enorme al mig. Agafem trastos, comencem a desfer la carretera de pujada, i a una cinquantena de metres trobem una pista que anem seguint fins a una cantera. Just abans d'arribar-hi, un corriolet a la dreta va pujant i finalment ens mena al sector.

En Pep m'ensenya els diversos subsectors i, finalment, acabem a l'extrem esquerre on deixem trastos. Decidim començar l'activitat amb la primera via per l'esquerra, amb parabolts força lluents que indiquen que es tracta d'una Via Nova (V+/6a). M'hi poso i gaudeixo de passos ben variats, agraïts, amb bon canto, fins just a sota el sostret final. Aquí hi ha una remada llarga per anar a buscar bona presa per l'esquerra. Si no ets alt, aquest pas pot costar força més! Des d'aquest canto, cal fer una tibada i superar el sostret, però es fa prou bé. La única dificultat és aquest moviment, la resta és ben assequible. En Pep s'hi posa en top-rope per no petar-se i així avui aconseguirà fer bastants metres!

Escalfant motors amb la Nova Via a l'esquerra de tot.

A continuació em poso a Churrimangui (6a), una via de les antigues i amb alguns punts força sobats. Per sort, la roca és tan bona que la sobamenta no és excessivament molesta -segurament hi ajuda el fet que avui el dia està ben cobert i no fa sol. Aquí s'ha de tibar una mica més, però arreu apareixen cantos en el moment necessari per no haver de patir massa. Molt bona!

A Churrimangui hi ha xorreres, cantos sobats i moviments guapíssims!

Les dues vies anteriors ja deixen ben escalfat i els avantbraços ho noten! Per sort, aconsegueixo recuperar-me prou bé per anar fent les vies que queden, que no són poques! A continuació em poso a Per Sika Akàs (6a). Aquí hi ha una arrencada un xic bloquera i després la cosa es suavitza. Toca agafar-se a una safata sikada, d'aquí el nom de la via, i pujar-hi damunt. Després hi ha uns passets delicats, tibant d'algun lateral, amb alejillo inclòs. I, per alejillo, el que hi ha des de la darrera xapa fins la reunió, cinc metres ben bons on val més no caure! La reunió també és ben cutre, d'una sola "U" sellada amb sika. Aprofitarem la reunió del costat en un moment que no hi ha ningú perquè en Pep es pugui despenjar. Jo li posaria un plus.

Aprofitant la safata, sikada, per si de cas...

A continuació espero que quedi lliure King Kong (6b). Aquí hi ha una entrada tensa però amb bon canto. Després és una passejada fins poc abans del sostre on, per arribar-hi s'ha de mirar una mica. Superar el sostre no és massa complicat pel lloc més evident, que és per la dreta de la darrera xapa. A tots ens ha sembla fàcil pel grau proposat. Per mi, de dificultat fins i tot menor que l'anterior.

Als primers metres de King Kong. Fotografia gràcies a uns companys!

Ens movem uns metres cap a la dreta, ens enfilem a un pedestal i som al peu de diverses vies ben xules. Mentre fem temps, ens posem a Niu de Falcons, que ens ha semblat un bon V+, no pas V com marca una ressenya que portem. Té un començament prou rabiós i un tram curiós un xic més amunt, on s'ha d'apretar una mica. La resta sí que és anar fent, gaudint de cantos esplèndids. Molt xula, llarga i amb roca excepcional!

Metres i metres de moviments xulos a Niu de Falcons.

A continuació em poso a El Retorn de l'Herniat (6b). La primera part és molt disfrutona, amb bon canto i algun pas un xic més tècnic fins que la cosa es redreça. Aquí toca tibar, també amb bon canto, però apretant més fins a sota el sostre. Aquí hi ha una xapa que queda a l'esquerra, tant que quan hi ha arribat hagués hagut de fer massa filigranes per xapar-la i he fet un pas més i ja estava xapant la següent, que protegeix el crux de la via. Amb bon canto toca passar a la dreta, fins una cicatriu en forma de U, no tan bona, però suficient. Passant cap a la dreta es pot fer ja una tibada amb les dues mans a la cicatriu i agafar bon canto. És una via espectacular! En Pep ha optat per no fer-la per tenir forces per la següent.

La següent és una altra via 10, Els Ulls de la Gemma (6a). Val a dir que si algú va dedicar la via als ulls d'aquesta noia està clar que eren excepcionals, els meus respectes! És un viot amb totes les de la llei. Malgrat estar sobada es deixa escalar molt bé i és boníssima. Va pel costat d'una xorrera, amb químics. Passos variats, lleugers canvis de direcció, cantells bons i terreny verticalíssim fan que gaudeixis de cada moviment. I quan en arribar a la reunió i sembla que s'acabin els cantos, encara n'hi ha de prou bons com per triomfar -això sí, has de portar les piles carregadetes! En Pep ha acusat la feina feta fins aquí i ha hagut de penjar-se i no s'ha pogut treure l'espina que porta clavada de fa temps... Un altre dia serà!

Una de les vies de més a la dreta, Els Ulls de la Gemma. A la dreta ara n'hi ha dues més.

Amb aquesta anàvem a tancar la jornada, però una altra cordada té muntada la via de l'esquerra de Els Ulls, un 6a+, comenten, i ens ofereixen fer-la. Total, que la faig en top-rope i confirmo que es tracta d'un altre viot. A la propera visita, tocarà fer-la com cal. Hi trobem moviments variats, amb canto suficient, però més que vertical a la part final i amb alguna remada intensa -com a mínim així ho he fet amb la corda per dalt i en aquesta situació no em paro gaire a rumiar...

He xalat de valent amb les 8 vies que he fet. Totes elles molt bones i avui amb una temperatura ideal. L'entorn és immillorable. Tot i que hi havia força gent, la companyia ha estat molt agradable, amb gent amable, educada, silenciosa i disposada a compartir informació de bon grat. Tot plegat, una experiència boníssima. Hi tornaré segur perquè encara hi queden bones línies per fer!

Can Tronco

Aquest matí hem pujat amb l'Ernest, en Josep i una nova adquisició, en Martí, cap a Can Tronco. Així vaig visitant sectors del Berguedà, que sembla que no s'acabin mai! Aparquem uns metres més amunt que anant a Carboneres i enfilem un corriolet que va bosc endins. En un moment, n'Ernest i en Martí es separen perquè van a la part esquerra del sector. Amb en Josep seguim un xic més amunt i baixam per la banda dreta.

Aquí comencem la feina amb la Al Ladrón (6a). M'hi poso i comprovo que desploma més del que sembla vist des de baix. Per sort, van sortint cantos prou bons. Com que feia fresca, he començat amb un folre polar al damunt, però quan m'ha tocat el sol he decidit que me n'havia de desprendre. En un repòs sense mans em trec el casc i, quan em trec el folre pel cap veig una cosa blanquinosa que cau avall: el vidre esquerre de les ulleres!! Amb un vidre posat i l'altre tret no m'hi veig bé, així que penjo les ulleres d'una express, aprofitant que no hi ha vidre ;) però sense ulleres no m'hi guipo prou i decideixo baixar. Per sort, el vidre és de policarbonat i ha aterrat amb suavitat. Me'l poso de nou o les ulleres i a partir d'ara ja no farà més de les seves!

En Josep fa el seu pegue a la via i després hi torno jo. Després del tram inicial, amb nanses fins al repòs on hi ha hagut l'incident, toca terreny bastant més fi, amb algunes apretadetes. I, quan el terreny s'ajeu una mica i la roca es torna arenisca amb gra gruixut, hi ha un aleje important, sense que sigui regalat. Per sort, no hi ha sorpreses desagradables!

A Al Ladrón! Una via variada: atlètica al principi, fina després.

A continuació en Josep es posa a Deficiència Ficció (6b) a l'esquerra de l'anterior. Ell ja l'ha provat no fa gaire i comenta que hi ha un pas dur. De fet, se li travessa i ha de penjar-se per no petar-se massa. Quan faig el meu pegue vaig fent bé al principi. A sobre de l'arbret toca apretar en un pas de placa ben curiós. Arribo al que és el crux, per superar un petit sostret. Aquí m'ho he manegat prou bé, amb l'esquerra a un triangle a sota el sostre, moure peus amunt i pillar una regleta roma que permet xapar amb l'esquerra. Ajunto mans, creuo l'esquerra cap a un bec xic però franc i una bona remada, pujant peus, fins a una presa prou bona com per tranquilitzar-se. Després cal anar amb compte perquè encara no s'ha acabat del tot el tomàquet: he anat d'esquerra a dreta, per pillar una fissura cega i després toquen alguns passets d'adherència. He encadenat! En Josep li ha fet un altre pegue en top-rope i ha matisat els moviments.

A Deficiència Ficció. Un crux intens i una colla de moviments interessants.

Després d'aquesta ens n'anem cap a l'esquerra on els companys han deixat cintes a Kabila (6a). M'hi poso perquè comenten que és molt guapa... i així és! Començament estrany i un xic trencat per passar després cap a la dreta. Sortir de la repisa demana unes bones tibades, però hi ha prou canto i el vaig encertant bastant bé. Les xapes no estan a tocar -de fet allunyen força-, però hi trobo prou presa com per no haver de patir massa. Això sí, de mica en mica els braços es van caldejant. Arribo a la reunió sense massa problemes i constato que es tracta d'una via preciosa i recomanable!

En Josep a Kabila i en Martí, a sobre, lluitant fort a Borella.

A continuació em poso a la veïna de l'esquerra, Borella. A la guia surt com a 6a, però segurament deu ser 6b/+. Comença igual que Kabila però segueix recte amunt, al principi en lleuger desplom. En algun lloc es pot reposar per tornar a agafar aire i atacar un primer crux. Aquí he hagut d'estirar-me molt per pillar un bon canto a la fissura. D'aquí es pilla bona presa per la placa de l'esquerra i es va a xapar fent equilibris, però prou bé. La sortida d'aquí torna a ser dura i poc evident. Total, que acabo penjant-me per ensumar la millor forma de sortir d'aquí, cosa que m'ha costat uns quants intents. Al final, m'ha semblat que el millor és sortir per l'esquerra, seguint la fissura i unes preses a la seva esquerra, tot i que això obliga a un xapatge forçat i a una distància molt considerable del parabolt anterior. A partir d'aquí la cosa es suavitza una mica i torna a emprenyar-se per entrar a la reunió. En Josep comenta que ell havia anat per l'esquerra. Jo miro de fer-ho recte, per la fissura, esquivant els cantos que fan pinta de no aguantar -la roca no és perfecte aquí. Total, que m'ha semblat una via guapa, però molt dura (hi ha consens en que ni en broma no és 6a) i amb uns alejes de campionat.

En Josep opta per no fer-la i plegar trastos i jo m'acosto on hi ha l'Ernest i el Martí i provo Gerd (7a) en top-rope. Moviments d'anar fent fins passada mitja paret. Després la via se'n va a la dreta i toca tibar bastant més. Penjant-me de tant en tant van sortint tots els passos fins arribar a la darrera xapa. Aquí hi ha un pas bloquero molt difícil. La proposta de l'Ernest és fer una remada des d'un bec de dreta fins a un rom d'esquerra, ajuntar mans i fer una altra remada fins a una presa bona. Per mi el rom d'esquerra és molt dolent i només me'n surto amb l'ajuda de la corda que em treu força pes. Potser els braços inflats hi ajuden una mica, però la veig força exigent!

Amb aquests cinc pegues quedo més que satisfet i anem enfilant el camí de tornada. S'hi podrà fer una altra visita algun dia. El sol toca de costat des de ben d'hora, però el peu de via està a l'ombra. Una dada a controlar segons l'època en que s'hi torni...

Ventana Indiscreta al mirador de Gresolet

Avui hem quedat amb en Jordi i en David F. amb la intenció de fer una vieta amb poca aproximació i no passar calor. En David té un turmell xungo i no està per massa filigranes... Total que apareix la proposta de la Ventana Indiscreta i cap allà que hem enfilat.

Cal destacar que, per arribar al mirador, hem flipat amb la quantitat de cotxes que pujaven direcció Saldes i rodalies. La febre del bolet fa estralls i la gent es beu l'enteniment... Està clar que, mirat col·lectivament, caldrà algun tipus de regulació. També hem flipat amb que els aparcaments arribant al mirador estaven plens ben d'hora al matí! Feia molt de temps que no venia per aquí fora de l'hivern i també puc entendre que també al Pedraforca algun dia ens trobarem amb un accés regulat... En fi! Per sort hem trobat un espai a l'aparcament del mirador així que hem pogut aproximar amb els gats posats, cosa que no és gaire habitual...

Hem començat rapelant des de la barana, en direcció a la corda fixe que es veu. També s'hagués pogut fer per la mateixa via, però en Jordi es coneixia l'altre sistema de ràpels, així que més val ruc conegut... Un ràpel curtet fins al final de la corda fixa, per si les mosques, ens ha deixat dels cordes ben xopes. I és que la boira nocturna ha deixat la vegetació xopa i la paret un xic, a les zones planes. El següent ràpel cal saltar-se una reunió i el darrer ens porta a peu de via, en dos pitons, un en la vertical de l'altre, a sobre d'una vira.

Començar rapelant té el seu què... Has de sortir per dalt sí o sí!

Quan arriben els companys m'informen que em deixen l'honor de fer la via de primer, si vull... cosa que accepto! Per tant, m'enfilo per la primera tirada a la que li posen IV. Només hi ha un parabolt, visible a uns 8-10 metres de la R0 i després toca anar en diagonal cap a l'esquerra. No és difícil, però la roca... ajuda a veure com serà la resta... A més, les zones de gespa i les molsetes, avui molles, donen bastant mal rollo... A destacar que la R1 té una xapa casolana curiosa.

Primer llarg. Senzill, però amb compte...

La segona tirada ja és més complicada (V) i hi trobem els tres parabolts que marca la ressenya més un pitó a dos metres, just sortint de la reunió. Aquí toca esforçar-se una mica més, navegant amb cura perquè la roca és bastant dubtosa i hi ha un aire considerable entre xapes.

Al segon llarg toca escalar i navegar.

El tercer llarg és el més difícil, amb diferència. El començament és vertical i, a sobre, cal saber acariciar bé la roca. De la segona a la tercera xapa hi ha bastant tros i no és gens senzill (6a, segons la ressenya). El fet que no puguis refiar-te de tot el que hi ha sens dubte que li dóna un plus de dificultat. Després ve un tram senzill però el terreny torna a redreçar-se amb bastant aire entre les xapes. Toca navegar una mica i xapar raonablement bé tibant de laterals (6a). Des de la darrera xapa fins la reunió el terreny és més suau, però igualment dubtós, amb alguna molseta avui molla i, per tant, bastanta tensió. Aquí també hi ha un aleje important. Jo he posat un bon alien groc per protegir un passet que hi ha un parell de metres abans de la reunió. Un llarg molt guapo, però exigent pel que fa a l'atenció que s'hi ha de prestar per la combinació de roca i distàncies entre assegurances.

Sortint de les dificultats. Aire fins a la R però es pot posar un bon alien.

A la quarta tirada la roca és com cal. Comencem anant a la dreta a buscar un pitó que queda un xic fora de la línia. Després es xapen uns parabolts a distàncies raonables (V) i toca superar un desploment on hi ha qui s'ha vist obligat a fer A0. Realment no té cap dificultat (V+) en comparació amb el llarg anterior i només és una tibada amb canto prou bo. En canvi, des de la darrera xapa fins la reunió hi ha una excursió important, amb un pas de decisió per sortir del terreny vertical cap a la rampa, on he posat un alien verd prou bo. La tirada amb la millor roca del dia.

Per entrar a la rampa encara queda un passet...

El darrer llarg és més senzill, però gens trivial. Hi ha tres parabolts en 40 metres el que vol dir que et jugues unes galetes de campionat, tenint en compte que la roca cada vegada és pitjor i que hi ha una mica d'humitat -de fet, m'ha relliscat un peu. No he trobat enlloc on posar cap catxarro dignament així que ha tocat anar tirant fins fer reunió, novament a la barana de partida.

La via està bé. Això sí, tot i vigilar molt, he trencat i tirat avall una bona colla de pedretes més o menys grans, sobretot en aixecar el peu d'alguna presa, però també se m'ha esmicolat alguna coseta a les mans. Sense conseqüències però. A molts llocs hi ha bons cantells però que sonen ben buits (i que he anat evitant) i hi ha moltes marques de coses arrencades. Per tant, hi ha un cert risc ben real de fotre's alguna cosa per barret malgrat que la via té una colla d'anys. No contribueix a reduir el risc l'alegria amb la que s'han posat les xapes als trams més senzills. Cal saber controlar els nervis, doncs. Personalment m'ha deixat bon gust de boca -una vegada feta, com passa sovint.

A sota, la ressenya, de la noche del loro:

Per cert, no hem passat calor!

Primer Pis

Aquests dies de meteo moguda no està clar què es podrà fer. Ens fem un truc amb en Pep Ll., decidim quedar i al matí hem enfilat cap a Collbató, on li proposo d'anar al primer pis. Confiava en trobar-hi la roca seca i així ha estat. I com que el dia ha estat parcialment tapat, hem estat la mar de bé.

Aquí hi havia estat una vegada fa set anys amb en Pep i m'havien quedat deures pendents, però avui els he tatxat :)

Comencem per una de les vies "noves" que no surten a la guia, Calm Like a Bomb (V+). Segueix un esperonet a la dreta de "la placa" del sector. La primera xapa està a can pistraus, sembla, però s'hi arriba raonablement bé. Hi ha alguns passets de finura en un parell de punts. La resta és anar fent. La reunió queda a l'esquerra i per arribar-hi s'ha d'anar amb compte perquè el terreny està un xic trencat. No és cap meravella, però no és lletja.

A la primera del dia.

 

A continuació fem Bad to the Bone (6a), a la dreta del V+ antic rabiós. La primera xapa també queda força alta. Aquí hi ha una mica més de feina als primers metres. Després es fa evident que cal aprofitar la tècnica de díedre: seguir estrictament per la placa significaria haver de tibar molt més que 6a. Cap al final, la via es torna a redreçar atacant un muret guapo que és el més interessant de la via.

El principi (a dalt) i el final de Bad to the Bone.

Després ens posem a l'antiga via d'artificial, la #2 de la guia, rebatejada ara com a Roccolomia (6b). Hi he trobat un pas curiós entre la primera i segona xapes. En Pep ho ha fet una mica més per l'esquerra i no s'ha despentinat -m'ho apunto per la següent! Després el terreny es suavitza i torna a haver-hi un passet de finura quan la via se'n va cap a la dreta amb alejillo controlat inclòs. Després segueix un petit diedret i es va fent prou bé i, per acabar, ataca el mur final amb prou bon canto. L'hem trobat senzilla pel grau proposat i ens ha agradat un munt!

Jo mateix a Roccolomia.

En Pep, a la mateixa via, arribant a la R.

A continuació hem fet la variant d'aquesta via que es bifurca a l'esquerra, Waterworks Road (6b). Quan es separa de l'anterior ataca un mur lleugerament desplomat, amb unes bústies d'escàndol. Avui n'hi ha alguna ben plena d'aigua, però! Aquí s'han de saber llegir bé els moviments perquè cal encertar les seqüències bones. En especial, anar a tibar en lateral un esperonet que fa i entrar a la reunió un xic per la dreta. Si no, potser és més difícil! Ha sortit a vista i m'ha deixat ben satisfet perquè he pogut reconduir una petita embolicada que m'he fet!

Al mur de Waterworks Road.

A continuació, hem fet la #1 (6b) on havia fracassat l'altra vegada. Té una entrada ben tensa! Passada la segona xapa jo a sobre m'he embolicat per la dreta i no he xapat la tercera perquè no he trobat com fer-ho. Me n'he anat directe a la quarta! Després es pot agafar aire fins al peu del mur. Aquí toca anar mirant i buscar les bones bústies que hi ha, junt amb peus suficientment bons com per no haver de patir. L'arribada a la reunió, amb les dues mans en una lleixeta i un pas de decisió per la dreta i al sac! En Pep aquí ja ha tingut alguna dificultat i s'ha hagut de penjar... els metres fets fins aquí ja passen factura!

Atacant el mur de la #1.

A continuació hem atacat l'altre via que va quedar pendent, la #3 (6b+). Es va fent bé, per terreny amb bones bústies fins que toca agafar la fissura cega diagonal que es veu a la foto de sota. Aquí jo m'he agafat a la bústia de sota amb les dues mans, he pujat peus, m'he ajudat amb la dreta i he arribat amb dreta a la bústia (roma) de dalt. Uns moviments més tranquils i després el crux. No recordava res de l'altra vegada -no m'havia mirat el blog- així que no tenia cap referència... Ho he solucionat tibant d'una bústia invertida amb dretes i anar pujant peus, ajudant-me amb l'esquerra amb el que he pogut. Una pujada de peu dret i gairebé un llençament a una bústia que fa baixada però que permet aguantar-li. Després, bons forats i prou bon canto com per arribar a la reunió encadenant. Estic molt satisfet de com l'he lluitada, perquè ha estat com anar a vista!

En Pep, lluitant a la #3.

En Pep li fa el seu pegue, en top-rope, i dóna per acabada la sessió d'avui. Jo encara em sento amb forces per provar la de la dreta, la #4 de la guia que és 7a, jo anava malfixat pensant que era 7b. Van sortint tots els passos fins a una bústia d'esquerres que hi ha a la meitat del mur. D'aquí no sé pas com s'ha de sortir... Aconsegueixo de fer molts dels passos però posant el peu a un parell de xapes... Valdria la pena veure algú fent-la, igual m'inspiraria una mica. Ara mateix la veig força llunyana! Val a dir que li faig un parell de pegues i tot...

I jo mateix, deixant les darreres forces al 7a.

I amb aquesta ja he fet 7 vies avui i també dono per tancada la sessió! He tatxat el que era tatxable i marxem tots dos ben satisfets amb l'activitat feta! 

Poso a sota la ressenya del sector actualitzada: ara hi ha el doble de vies del que hi havia en publicar-se la guia. Per cert, no sé recordar qui va publicar (ni on) les vies noves. Si algú considera que he de treure el croquis per qüestions de copyright, que ho digui i ho faig.

Piula matinal

La meteo d'aquests dies no està massa estable, així que amb la Cristina optem per deixar empreses més llargues per un altre dia i decidim anar a fer esportiva. Fa 9 anys havia estat a la Piula amb en Pep i tenia ganes de tornar a fer-li una visita, que bé s'ho val!La únic a pega que té el sector és que hi ha poca tria per escalfar... Per tant, toca posar-se a El Savi de Vilatrista (6b), un viot de 25 metres. La via té un començament bastant bloquero, on cal saber on anar i tenir l'envergadura necessària. El resum és: anar a buscar una bústia enorme a l'esquerra de la línia de xapes, un bidit bo per dretes, creuar esquerra a una bustieta de sobre i després una remada de dretes fins un forat bo darrera una franja d'arenisca. A partir d'aquí toca anar fent, negociant i movent-se, però l'entrada sí que fa de filtre! A la Cristina no li ha sortit -i serà l'únic que se li resisteixi avui! Sabent com fer el pas l'he encadenat força bé.

La Cristina, escalfant...

... i jo també, un xic més amunt.

Després hem fet La Fi d'en Cagalàstics (6b+), que comparteix reunió amb l'anterior. Aquí s'ha de tibar una mica més, amb un parell de seccions tenses per superar un parell de murets. La línia comença vertical i després va en lleugera diagonal a la dreta, fent 25 metres de roca escandalosament bona. Van sortint forats i cantos suficients per anar fent i peus prou bons de tant en tant per refer-se. Hem encadenat tots dos i ens ha deixat molt bon gust de boca.

La Cristina, al 6b+ del Cagalàstics.

Després ens hem posat a la de la seva esquerra, Paripé (6b+), que jo havia intentat a l'altra visita. Aquesta vegada l'he encadenat i m'he tret una espina que duia! Aquesta és similar a l'anterior, però potser un xic més mantinguda i en algun tram s'ha d'apretar força. En algun moment he dubtat si podria encadenar, però he tingut prou encert per poder-me moure fins una posició on m'he pogut refer. Buff! Un altre viot excepcional!

La Cristina, a Paripé.

Baixant hem posat cintes a Fàstic de Gall d'Indi (6c). Aquesta l'havia feta en top-rope i avui també l'he encadenat! Abans d'atacar-la la pluja ens ha fet una visita i ens hem hagut de refugiar sota una balmeta. Per sort, ha durat gairebé res i aviat tot estava com abans. La via té una entrada finota com les altres i després la tònica és similar: terreny vertical, amb algun muret més exigent. Ara bé, sempre apareix alguna bústia, algun peu o alguna regleta salvadores. Això sí, has de tenir la pila per anar-ho aguantant i poder fer les tibades reglamentàries que no t'estalvia ningú. Aquí ho he donat tot! A mitja via he hagut de fer alguna filigrana per poder refer-me i a la penúltima xapa he estat a punt de penjar-me, d'inflat que anava. Estava pillat d'un parell de regletes pse-pse, amb peus suficients per no inflar-me més del compte, però tot plegat massa dolent com per refer-me i atacar la sortida que no aconseguia llegir. Poc a poc m'he refet una mica i finalment la Cristina ha donat la pista salvadora que consisteix en unes laterals d'esquerra per l'esquerra de la xapa! Després d'una bona agonia, al sac! Impressionant!

Jo mateix, lluitant la Fàstic de Gall d'Indi.

Donem per finiquitada la feina aquí i ens movem a l'esquerra, a provar la Kabrasaki. Per muntar-la, la Cristina fa Panchitos (6b+), un diedre cabronet que havia fet l'altra vegada. Aquí ella ha suat vinagre, però l'objectiu era posar cintes a Kabrasaki (7a). Jo no faig la Panchitos i provo la Kabrasaki en top-rope. D'una banda em sento que ja he donat tot el que tenia al 6c d'abans. De l'altra, posar-m'hi a vista seria un suïcidi perpquè recordava uns passos molt cabrons! En top-rope simplement m'arrossego amunt. Anant més fresc potser hauria anat encadenat algun tros, però en aquest estat m'he hagut de penjar mil vegades. Baixo, poso algun allargo a algunes cintes que tenen uns alejes importants i li cedeixo el torn a la Cristina. Ella s'hi posa des de sota, com manen els cànons... i encadena a vista! Està contentíssima amb el seu segon 7a!

La Cristina, fent Panchitos...

... per muntar i encadenar Kabrasaki (7a). Felicitats!!

Com que jo també estic content amb la feina feta i tenint en compte que no em queda pila i que el que hi ha a partir d'ara no ho regalen, enfilem el camí de tornada per dinar a casa! 

Ha estat una matinal brutal. Un munt de metres escalats, exigents i sobre una roca excepcional. La temperatura, ideal, amb ombreta tota l'estona. Hem estat força tranquils amb una cordada a la vora i una altra que ha anat més a la dreta i, això sí, alguns ferrateros fent Les Dames.

Stromberg al Gorro Frigi

La Stromberg crec que l'havia feta fa mooolts anys. Fa 9 anys hi havia tornat i m'ha semblat que seria una bona opció per fer avui amb en Xevi, que té ganes de fer metres. De fet, me la van fer venir a la memòria uns companys que l'havien fet feia poc...

Es tracta d'un love-climbing a la zona de Gorros. Hem quedat a les 9 a la plaça del Monestir perquè hem arribat amb mitjans de transport diferents: en Xevi pel cremallera i jo en cotxe. Decidits, enfilem la pujada cap a Sant Joan. Quan arribem prop de l'objectiu ja es veuen cordades enfilades: és el que té una zona de love-climbing! Amb el que no comptava és amb que fossin tan matiners!!

Quan arribem a peu de via hi trobem una cordada que s'està posant els trastos. Esperem el nostre torn, doncs. Jo faré els llargs senars, que és un hi ha els passos més verticals i en Xevi farà la resta. Espero que l'altra cordada sigui a la reunió confiant que quedarà lliure aviat perquè el segon llarg és curt i senzill, però hauré d'esperar una mica per recollir cordes i fer pujar en Xevi. Els primers metres són fins, però m'ho van semblar més l'altra vegada. La primera xapa queda molt a la dreta, val la pena gestionar bé les dues cordes, no tornant a xapar amb la mateixa corda que la primera xapa fins que el terreny hi convida. Després torna a haver-hi un tros finet i a partir d'aquí canto i amunt!

 En Xevi al primer llarg.

El segon llarg és qüestió d'anar fent, cercant els bolts i gaudint dels cantos.

La tercera tirada és molt guapa, segurament la millor de la via. Comença arrampada i es va posant vertical. Quan desploma apareixen bons cantos i toca moure's una mica per cercar els millors. Després el terreny és simplement vertical i toca anar en diagonal a l'esquerra. En un tram llis és qüestió de pujar peus i anar a buscar una bústia enorme que queda a la dreta i que és ben visible si la busques. Després, uns metres sense complicació fins la reunió.

 Entrant a la R3.

Quarta tirada guapa, però de tràmit, també a càrrec d'en Xevi. Quan arribo a la reunió el segon de la cordada anterior està fent el desplomet del darrer llarg. M'hi poso, com sempre, sense recordar res de la darrera vegada! El primer bolt es xapa fàcil, però pel segon cal tibar una mica. El xapo i desgrimpo perquè la presa que he fet servir per xapar no serà la que faci servir després. Es tracta d'anar buscant fins que es poden pujar els peus a unes preses prou bones i evidents, una tibada de decisió. Després, anar gaudint de l'escalada fins fer reunió a la creu cimera.

 Arribant al cim amb el Monestir al fons.

Recollim trastos i enfilem camí avall. Sort que he mirat enrera però, perquè m'havia deixat la baga de reunió penjada a la creu! Avui hem anat a buscar els ràpels: seguim les fites fins a sobre un bony i a l'esquerra (mirant avall) trobem una anella amb químics des d'on es fa un primer ràpel de 30m fins una altra cadena. Des d'aquí, un ràpel de 55m fins a la canal. Fa dos anys vam baixar desgrimpant i ajudant-nos amb la corda en algun punt. No tinc clar quina és la millor opció per baixar... En tot cas, ja he provat les dues!

L'autor, arribant a la canal.

Baixant hem pogut comprovar que hi havia overbooking a la zona. Hi havia gent enfilada pertot. Curiosament, no hi havia ningú ni a la Mòmia, ni a la Momieta, ni a l'Elefant, ni la Prenyada... Com ens agrada l'escalada comercial!

Mercadal Superior

Aquesta tarda hem anat al Mercadal Superior amb en Josep. Sí, orientació oest, en una tarda d'estiu? Darrerament vaig a parar a uns llocs i orientacions curioses -m'ho he de fer mirar. Però realment hem estat la mar de bé i no ens hem rostit, de fet l'aire està prou fresc com per poder escalar on sigui...

Per començar ens posem al Díedre Negre (6a). Es va fent bé, amb cura i mirant-t'ho bastant però- fins un lloc on no es veu fàcilment com sortir-ne: pel díedre cal fer filigranes que no toquen, ni pel grau, ni per ser la primera del dia, així que em penjo. Després resulta que hi ha una regletilla a la paret de la dreta. Si la saps, bé. Si no, malament. En Josep s'ho sap tot molt bé i jo no... Després d'aquí és qüestió d'anar fent i acabar amb un flanqueig a l'esquerra a buscar alguna reunió de les que hi ha.

A Díedre Negre

A continuació en Josep es posa a Apòstols Mítics (6b+). Baixant em suggereix que la faci en top-rope perquè diu que hi ha moviments que no són evidents. Sort que ho faig així. Cert. No són evidents, ni senzills una vegada vistos.

A Apòstols Mítics

Després de tants èxits ens posem a Esperó Oest (V+). Sembla senzilla (de fet, ho és: l'he encadenat XD) però és més que vertical, no pots equivocar-te i cal anar aguantant!

A Esperó Oest

Baixant d'aquí poso algunes cintes a Gimcam (6a+). En Josep s'hi posa i va fent, tot i que ja veig que fa algunes coses rares que no tocarien en una via aparentment senzilla. Decideixo posar-m'hi de sota -serà el "projecte del dia" i fracasso en l'intent d'encadenar! Té uns passos curiosos al principi fins una lleixa però es fan prou bé. Després toca apretar perquè la cosa es posa vertical. Les xapes estan posades d'una forma peculiar: quan són a l'esquerra cal anar per la dreta i al revés. Deu tenir algun motiu. Vaig fent fins que toca superar un tramet desplomat. Aquí novament o saps el truc o no la fas, cosa que no sol passar en vies de 6a, però ja se sap que això is different. Toca passar la mà esquerra a un invertit que no es veu a sota el sostret i fer una remada llarga cap a la dreta. Quan pilles un bec enorme que sobresurt la cosa està resolta, tot i l'aire que queda fins l'altra xapa...

Fent el que puc a Gimcam

Ha estat una tarda curiosa on només he encadenat un V+. Clarament la graduació no ajuda a triar les vies, com a mínim per fer-les a vista. Els moviments de la Gimcam, per exemple, podrien ser perfectament un grau més a molts llocs -i això que sembla que abans estava de 6a! En fi, del que es tracta és d'escalar, però si els graus tenen algun significat, penso que només és per poder triar on posar-te. Aquí i avui no han servit per això.

La tarda ha estat perfecte. El sol no ha estat excessivament molest i teníem la zona per nosaltres sols. Idíl·lic. Però ara mateix em faria mandra tornar-hi.