Visitant nous sectors

Aquesta tarda hem estat a un nou sector, prop de la Font Negra, a la dreta del Cerro Torre. De ben segur que properament es publicarà alguna cosa. L'Ernest hi havia fet una visita fa uns dies i avui ens hi hem acostat, primer amb en Josep i després se'ns ha afegit l'Ernest mateix. Per arribar-hi cal anar a Can Nebots i seguir el corriol a la dreta, sense pujar al Cerro Torre. Aviat som a un peu de via esplèndidament netejat i arranjat. Aquí, com a les vies, s'ha fet molt bona feina! Els graus són els orientatius que hi ha per ara.

Ara mateix el sector té 8 vies. Hem començat per la tercera de la dreta, Toga (V). Al principi ressegueix unes llastres que no donen molta confiança, tot i que es veu tot sanejat i no hem tirat res avall. Un muret més compacte al mig és el pas més dur. L'arribada a la reunió és sobre bon canto.

Al muret de Toga.

Després hem fet la de la seva esquerra, amb qui comparteix reunió, Saratoga (6a). Els primers metres són molt fins, força verticals i ben tensos. Probablement sigui un xic més difícil que el grau proposat. Quan s'agafa una aresta vertical ja estem salvats i només queden uns metres d'anar fent. Via guapa, però cal anar concentradet!

A Saratoga hi trobem un primer tram ben tens.

En aquestes se'ns ha afegit l'Ernest i s'ha posat a Filibertus (6a+), la via que ressegueix la fissura. Com es pot intuir, és una via més atlètica. Té alguns passos estranys al principi i una tibada més intensa en un punt de la fissura, però surt prou bé i s'acaba fent una bona colla de metres. És la més llarga del sector.

Bona fissura a Filibertus.

Després d'aquesta m'he posat a la primera de l'esquerra, Morro (6b/+). He anat a vista i posant cintes i ha sortit! Té uns passos durs al principi, fins agafar un pla bo resultat de fer caure un roc enorme. Després toca anar resseguint una fissureta, on sobretot cal una bona col·locació. Després toca anar buscant el millor camí per anar progressant, però sempre apareix algun canto prou bo. Entremig hi ha algun lloc per reposar... M'ha agradat força. Probablement jo li treuria el plus.

Fent filigranes als primers passos de Morro.

Mentrestant l'Ernest ha muntat Jack Spàrrec (6b/+) i també l'he fet, aquesta vegada amb les cintes posades. Té un pas més bloquero a la zona de la panxeta, on jo he fet un pas des d'una lateral d'esquerra fins a un bon canto de dreta. Per fer-ho he hagut de pujar molt els peus i confiar... Després en Josep ha trobat un altre lateral per l'esquerra i opina que li ha costat menys que Morro, al contrari que a mi. El que sí és cert és que aquí el pas està concentrat i a Morro hi ha més continuïtat. Després del crux tampoc val a badar, però es va fent.

Al crux de Jack Spàrrec.

Per acabar, m'he posat a la de l'esquerra de la fissura, Atac de Pedra (6b+/c). Baixant de la via anterior li he posat cintes i m'ho he mirat una mica, no gaire. Després li he fet un pegue des de baix a veure què tal. Les primeres xapes acaben sortint més bé del que sembla, aprofitant l'aresta de la dreta. Quan comença a desplomar hi ha algun forat prou bo que permet xapar. La mà dreta a un forat de la fissura, l'esquerra a un altre forat un xic creuat i després m'he posat a buscar per la dreta. Al cap d'una estona he vist un lateral romo a la mateixa alçada que l'altra ma i he intentat tibar-li i pujar peus a caçar una pinça bona per l'esquerra... Però me n'he anat avall. Després m'ho he mirat, passant millor el pes cap a l'esquerra perquè la lateral treballés millor i he acabat la via.  L'Ernest ja l'havia encadenat un altre dia i avui hi ha tornat i en Josep l'ha fet en top-rope trobant-li els passos. 

Després d'ells li he fet un altre pegue i aquesta vegada ha sortit. En comparació amb la Campana de Gauss (6b+) de l'altre dia a Casanova, aquesta m'ha semblat més dura. 

A Atac de Pedra. Comença al tomàquet...

... i després d'aquest xapatge ja només queda 

aguantar, que no és poc!

Entremig, l'Ernest ha acabat de liquidar la feina que li quedava en aquest sectoret, posant-se a la de més a la dreta, la Tal Farràs (V+/6a)

Al muret de Toga.

El sector ens ha agradat molt. És relativament petit, però les vies són ben guapes i la roca és prou bona o ha estat sanejada. Sí que és cert que en Josep ha arrencat un canto a Atac de Pedra i que alguna llastra de la Toga desperta dubtes, però en general està de conya. L'equipament és de fàbula i el peu de via està molt ben treballat. Cal felicitar la feina feta!

SuperAmics a la Vinya

Avui hem sortit amb el Jordi M. i en Xevi. Teníem diverses alternatives entre mans, però al final hem decidit acostar-nos al Berguedà, a la Vinya, a fer la SuperAmics. La ressenya està aquí i me n'havien parlat prou bé. I, la veritat, la via és molt guapa. Totalment recomanable!

En Jordi es demana el primer llarg (6a+). Comença arrampat, sense dificultats fins un ressalt que sembla amenaçador però on hi surt molt bon canto. Després ve un tram suau i un nou ressalt que és on hi ha tomàquet. Anant de segon jo ho he encadenat, però amb dificultats. Es tracta d'un pas de bloc molt concentrat, de bombo, on has de pujar peus fins pillar una lateral que queda a l'esquerra amb la dreta -molt poc intuïtiu quan hi ets. Ho he vist al cap d'una bona estona d'anar-m'ho mirant i remirant. Després de tibar d'aquest canto s'agafa una regleta prou bona i la cosa s'acaba. Déu n'hi do! La resta de tirada és un passeig d'anar fent.

Al primer ressaltillo.

Estudiant el crux. Jo l'he fet per l'esquerra. També es veu

la fissura de la segona tirada... Fa més por del que després resulta.

Em poso al segon llarg (6b), que ressegueix una fissura que ralla un mur completament vertical. Sort que des de la R ja es veu que té canto per dins a la banda esquerra, que si no, seria una fissura yosemítica formidable. Per arribar-hi hi ha el crux de la via, que també m'ha costat de veure. Una invertida d'esquerra, pujar peus i estirada total per agafar la fissura amb la dreta. Fet això, bavaresa i anar aguantant amb canto bo, però vertical o més. Després la tirada s'ajeu una mica i acaba encetant una diagonal a esquerra ben marcada. Al mig hi trobem un passet finet i un altre al final, però es deixen fer bé. Un llarg molt guapo, amb un pas força més dur que els altres.

A la diagonal d'entrada a la R2. Hi ha passets fins.

En Xevi es posa al tercer llarg i tiba de metall sense miraments. A mi m'ha sortit de segon, però després d'una relliscada! Hi ha dos moviments clau, un per arribar a una llastra que es veu bona des de baix, on crec recordar que he anat un xic per la dreta. L'altre és per agafar-se a un fissura de dits. Al primer intent ho he encarat per la vertical de la fissura però com que és estreta i vertical he pringat. Al segon intent he fet bavaresa tibant per la dreta i ha sortit la mar de bé. Després, terreny vertical seguit d'un tram desplomat però amb canto generós. Una tirada molt guapa que acaba a un banc des d'on es pot reposar còmodament.

Primer crux per pillar la llastra. Després, anar a buscar la fissura.

Hem rapelat per la instal·lació de la Èlia fins la darrera R (R2) de la Xavi de Borredà. Des d'aquí m'he posat a fer el darrer llarg d'aquesta via (6a+), el que sembla més guapo de tots. Té un passet allà on ja s'endevina que hi ha tomàquet: per entrar al mur final i anar resseguint una fissureta. Movent bé els peus surt sense massa complicacions. Després continua mantingut, però es deixa fer, amb ocasions de reposar amb força comoditat. Acaba en lleugera diagonal a l'esquerra.

Darrer llarg de la Xavi. El tram difícil és fins un tinc els peus.

Hem tornat a rapelar, ara fins la R1 de la Xavi i des d'aquí un altre fins al terra. Després de recollir trastos proposo acabar de cremar cartutxos fent esportiva a la Vinya i em poso a Teula Trencada (6b). Aquesta m'ha semblat molt dura pel grau proposat! He anat encadenant fins la quarta o cinquena xapa, esbufegant. Aquí m'he embolicat per anar cap al díedre i m'he penjat. Diria que toca pujar fins al sostre primer i després flanquejar a l'esquerra a pillar el canto lateral que s'endevina bo. Més amunt hi torna a haver un pas dur que m'ha costat bastants intents. Des d'una mà a la fissura dreta a buscar un forat a la fissura esquerra, pujar peus, estirar-se fins un rom i xapar com es pugui. Després, anar fent... M'he penjat un munt de vegades... Potser té truc amagat, perquè si no no s'explica que només sigui 6b... Els companys opten per no posar-s'hi i amb això hem donat per acabada la matinal.

Al primer tram de Teula Trencada.

La SuperAmics és una via molt recomanable! Tots els llargs són guapos. La única pega és que la dificultat està concentrada en un tram força curt de cada llarg. Però la roca és molt bona i l'equipament fantàstic.
 

Més Casanova

Avui hem fet una sortida de tarda amb l'Ernest i el Josep i hem tornat al berguedà, a Casanova. Hem començat pel sector esquerre i jo he fet Molta Canya (6a+) que l'altre dia estava xopa. Hi ha uns quants passets interessants, precisament a l'indret on no sembla que sigui possible pujar sense haver de levitar, però van sortint coses suficients. L'encadeno per escalfar i ja m'he donat per satisfet, perquè no m'ha semblat pas senzilla!

Després ens n'hem anat al sector dret. Aquí l'Ernest m'ha posat les cintes Lactarius Deliciosus (6b) i m'ha sortit a vista! L'inici és compartit amb la del costat, a la que li havia fet un tast en una visita anterior. Després es separa cap a l'esquerra, per terreny vertical però amb bon canto. Al ressalt on s'intueix que hi haurà dificultats és on hi ha el crux de la via. Hi ha un tridit molt bo que avui estava xop per la pluja de feia molt poquet. Des d'aquí hi ha uns passets fins, i aviat et trobes en terreny que permet reposar. L'entrada a la reunió cal mirar-la, però no té dificultats especials.

A Lactarius Deliciosus.

Després m'he posat a la de la seva dreta i amb la que comparteix reunió, la Llenega-me-la (6b+). Baixant de Lactarius hi poso les cintes i estudio els passos. Després li he fet un intent i l'he encadenada (l'altre dia ja m'havia sortit en top-rope). Sabent on s'ha d'anar el crux surt sense massa dificultats: un passet llarg des d'una franja roma a unes gotes d'aigua que, en pinça, s'agafen prou bé amb la dreta. Pujar peus i pillar unes gotes d'aigua que no es veuen des de sota. Sabent on són, la cosa és relativament senzilla. A vista seria un altre preu...

A Llenega-me-la.

A continuació l'Ernest havia deixat preparada la Campana de Gauss (6b+) i m'hi he posat en top-rope i ha sortit. L'inici és tens i a la zona central hi ha un tram de diedret molt fi que m'ha costat força. La resta, anar fent, però sense regalar res. Diria que és més mantinguda que la Llenega-me-la. 

L'Ernest a la Campana de Gauss.

Baixant de la Campana de Gauss he provat també els passos clau de Noctrópolis (6c+) en top-rope. Després d'alguns intents han anat sortint tots... encadenar-la però seria una altra història.

A Noctrópolis.

Mentrestant els companys n'han anat fent alguna altra, com el famós 6b més difícil del berguedà... on caldrà molta motivació perquè m'hi torni a posar:

En Josep tornant al 6b més difícil del berguedà :)

La tarda ha donat bastant de sí i amb aquestes vietes al sac em dono per satisfet! Queda algun projecte per un altre dia, si s'escau...

Casanova

Avui hem tornat a Casanova amb l'Ernest, després de veure que la boira estava enganxada a sobre de Berga. En canvi, aquí hem estat ben assolellats... fins que la boira ha acabat pujant gairebé a l'hora de plegar.

A diferència de l'altre dia, avui ens hem quedat al sector esquerre. Aquí hem començat amb la Poca Conya (6a). En primer lloc toca enfilar-se sobre un bloc enorme desenganxat de la roca i mig penjat. D'aquí entrem a la paret pròpiament dita, amb uns primers moviments ben curiosos fins agafar alguna llastra ben bona, just a l'inici de la fissura que anirem seguint tota l'estona. Trobem alguns passos curiosos, però es va fent, vigilant i apretant! A la part de dalt hi torna a haver algun pas més curiós, dels que obliga a fer una bona pujada de peus... Bona!

Encetant el dia a Poca Conya.

Baixant he posat cintes a En Carlos es fa l'Orni (6b+) i m'ho he mirat una mica. Després del pegue de l'Ernest li he fet un top-rope per intentar veure els passos. Als volts de la tercera xapa ho veig complicat. Al cap d'una estona veig una forma de fer-ho i em miro el que ve. Aquí també van sortint els passets, només és qüestió de tibar fort perquè hi ha canto fins la darrera xapa. Sortir-ne també m'ha costat una mica, finalment he optat per la solució d'agafar una frangeta vertical amb la dreta i fer un moviment mà-peu amb l'esquerra, una bona contorsió passant el pes tant a la dreta com puc.

 Encetant el dia a Poca Conya.

Després del pegue de l'Ernest a Aitortillafria (6a+), li he fet un segon pegue en top-rope que ha sortit net, així que després que l'Ernest fes un intent en top a l'Abuelo va Ciego (7a+) jo m'hi he posat des de sota i l'he encadenat! Finalment encadeno alguna cosa digne a Casanova -l'altre dia només em vaig embutxacar un V+, jajaja! Això sí: han calgut tres intents, al més pur estil tatxaire!

A l'Abuelo va Ciego.

L'Ernest fa un segon intent a l'Abuelo, aquest ja molt millor que l'anterior. Quan baixa jo aprofito el top de Aitortillafria (6a+) i la faig. L'Ernest opina que tira cap a 6b i a mi també m'ho ha semblat. Hi va havent canto, però és ben vertical i s'han de fer bastants moviments. Per sort es pot reposar en alguna banda. A mi m'ha costat llegir-la a vista. Segur que amb els moviments matisats seria factible sense petar-se massa, però hi ha tela, amb algun pas fi gens senzill quan la cosa sembla que ja s'hagi d'acabar. Guapa via!

Poc a poc la boira anava pujant...

... i ens ha tapat el cel. Aquí estic a Aitortillafria.

Poc a poc ha anat pujant la boira i al final hem quedat dins la humitat. Per sort, quan hem arribat feia un sol esplèndid i quan ha marxat ja teníem la feina gairebé feta. Per cert, avui hem fet l'aproximació per l'altra banda: Des del cotxe, pugem un tros encimentat i estem atents a unes fites que baixen pel vessant dret amb molt fort pendent. Després es van trobant més fites i s'arriba directament al cantó esquerre, amb força comoditat gràcies als treballs de jardineria que ha anat fent l'Ernest!

Caminada circular per Queralt

Avui hem fet una caminada amb la Rosa. Feia temps que m'havien parlat d'aquesta ruta i avui finalment l'he fet. L'he penjat al Wikiloc perquè no l'oblidi :)

El recorregut ens portarà ben amunt, per sobre de Queralt.

Hem aparcat al costat de la carretera a la urbanització Fumanya de Berga i aquí hem agafat el camí que puja a Queralt. Hem anat a la dreta cap a Sant Pere de Madrona, visible des del cotxe. Des d'aquesta ermita cal tornar enrere fins al collet i agafar el trencall que puja amunt, cap a Queralt. Aviat comencem a sentir soroll de gent, portes de cotxe que s'obren i tanquen, senyal inequívoc que som a prop de l'aparcament. 

Fem un mos al santuari i tirem cap al mirador de Garreta. A una placa arrampada hi ha overbooking de quitxalla enfilant-se, alguns plorant i amb els pares animant-los... Passem el mirador i arribem a un coll on hi ha una ermiteta (Sant Joan). Aquí hem anat pel camí que puja per l'esquerra, en direcció al cap de Tartaneda. El camí va pujant lleugerament, per sota dels cingles. En un moment donat, fa algunes ziga-zagues per guanyar altura amb una certa alegria i després continua pujant. Passem un parell de miradors esplèndids, amb alguna pujada i baixada entremig.

Un pi recargolat...

Queralt al fons.

Un bon balcó al sud.

Anant seguint el corriol arribem al coll de la Mel on hi ha un trencall a la dreta que no agafem. Anem seguint més o menys la carena, sempre amb un caminet ben marcat, fins arribar al coll de Portet, on surt una pista ampla que baixa al sud. A la banda sud del coll hi ha una casa, can Portet. En els darrers centenars de metres trobem molts arbres tallats i branques pel camí que fan que s'hagi d'estar atent. Mentre seguim la pista de baixada, quan passem per la vertical de la casa s'intueix un corriol que estalvia una marrada de la pista. Després anem seguin la pista avall fins trobar un trencall a mà esquerra que enceta un corriol en forta baixada. Aquí hem trobat uns quants excursionistes que feien el mateix recorregut. 

El corriol es transforma en pista i anem mirant el track per abandonar la pista quan aquesta gira a la dreta. Per un corriolet arribem a una petita vall on corre l'aigua que ve de la Font Calenta. Ens hi acostem i comprovem que sí: l'aigua surt una mica més calenta del que s'esperaria en una font.

La Font Calenta.

Després toca anar seguint el rec avall, passant per entorns que ja he visitat alguna vegada: el Roc Negre. Ara només queda anar seguint el corriol, que segueix ben marcat, passant per sota de la zona de Garreta, de la Vinya... fins arribar al punt de partida. Segons el GPS hem estat movent-nos 2h 40m i la volta total ha estat de tres hores i mitja, amb les parades de rigor per fer alguna foto i menjar alguna cosa. El desnivell acumulat ha estat de 830 metres, que no està malament! He de dir que a les darreres pujades ja començàvem a desitjar arribar a coll de Portet. Una bona matinal, però. Recomanable!

Casanova

Avui no estava al 100% de facultats, amb l'estómac remogut des de fa un parell de dies. Però això no ha impedit sortir a que em toqués l'aire ben acompanyat de l'Ernest i el Josep. Aquesta darrer proposa anar a Casanova i cap allà que hem enfilat els passos.

Jo no hi havia estat encara. Per arribar-hi, cal seguir el camí fins a on s'aparcaria per anar a Can Placa i aleshores tirar uns centenars de metres més i aparcar en un aixamplament on la pista es torna encimentada per fer una pujada. Fem la pujada a peu i al capdamunt trobem una fita que indicar un corriol que va resseguint la paret per dalt. En un punt el camí baixa, es posa en una escletxa i arriba fins a peu de vies passant per un tram on uns graons de ferrada ens ajuden.

L'Ernest proposa començar suau, per un suposat 6a que a la guia sembla que és Per les Nenes (V+). Es fa bé, buscant bé els moviments menys complicats, però s'ha de tibar una miqueta. Malauradament és molt curta (4 xapes) i gairebé no serveix per escalfar.

Escalfant a Per les Nenes (V+)

Per escalfar-nos bé i més que bé ens hem posat a Ull de Poll (6b)?. És una via clàssica, suposadament una meravella que s'ha de fer sí o sí. Com que va en diagonal val la pena desmuntar-la anant de segon i durant una estona dubtem qui dels altres dos serà el que haurà de resignar-se a aquest fat. Però veient les espernegades que hi ha de fer l'Ernest tant en Josep com jo decidim que la farem en top-rope... i ha estat la decisió més intel·ligent del dia. La via està bastant sobada, però malgrat això hi ha un munt de passos que Déu n'hi do. Per arribar al primer bolt hi ha uns bons passets i el que va de primer es juga una galeta de campionat perquè està molt molt amunt. En top-rope ha anat sortint fins a un punt on sembla que toca anar més per la dreta del que suggereixen les xapes. Jo m'he hagut de penjar uns quants cops en part per no fondre'm ja a la segona via, però en part perquè hi ha bastants passos que costen d'endevinar sense conèixer-los. En fi, que ens ha semblat estratosfèrica a tots!

Jo mateix a dos llocs de Ull de Poll (6b)

Després d'aquesta l'Ernest es posa a Carn Dolça (6a+) on es veu un pas bloquero bastant cabronet. En Josep proposa fer Llenega-me-la (6b+) que diu que és més senzilla que Ull de Poll... Escarmentat decideixo posar-m'hi en top-rope també i aquesta ha sortit prou bé. Una entrada bastant tensa fins agafar una bavaresa, terrenys més tranquil amb alguns moviments curiosos i després anar fent fins al muret que ja es veu des de baix, on s'endevina que hi haurà el crux. Aquí m'ha sortit prou bé, anant a buscar una gota d'aigua per la dreta, pujar peus i agafar unes gotes d'aigua/llastretes prou bones. Una apretada fins passar els peus a la dreta i pots agafar aire còmodament. Queden alguns moviments però es poden controlar. La veig factible, a diferència de Ull de Poll.

En Josep, a dalt, i jo mateix a Llenega-me-la (6b+)

L'Ernest es posa a la variant de Noctrópolis (6c) i nosaltres dos a Mursiélago Fuerte (6c+), perquè l'hem deixat muntada -optimistes de nosaltres- baixant de la Ull de Poll. No cal dir que aquesta em ve dues talles grans... En fi, quan sigui gran potser hi veuré color!

Ernest a Variant Noctrópolis (6c)

Josep a Mursiélago Fuerte (6c+)

Ha estat la descoberta d'un nou lloc. La paret és peculiar, amb roca tipus xorrera a alguns llocs i calcari "normal" a altres. Els graus m'han semblat poc coherents. Potser quan porti unes quantes visites seguides ho entendré. Potser avui hi ha ajudat que jo no estava totalment fi... A la tornada, l'Ernest ha anat per l'esquerra de la paret, a buscar una canal i nosaltres hem tornat pel camí d'anada, a veure qui arribava abans. Més o menys igual, però sembla que el camí actual és el que hem fet a l'anada.

Formiguera: La Colá, del Barbes i Memòria Selectiva

Avui el Xevi i en Jordi havien quedat per anar a fer quelcom en plan tranqui i jo m'hi he afegit. Objectiu: Sant Llorenç de Montgai, paret de la Formiguera a fer La Colá, oberta fa un parell de mesos per l'Aberroncho i el Juan Gutierrez.

Ens plantem a peu de via i en Xevi s'encarrega del primer llarg (IV), una rampa de tràmit sense massa interès.

Primer llarg de tràmit.

El segon llarg, en canvi, és molt guapo i sorprèn que no estigués obert. Surt una mica en direcció a la dreta per una placa un xic tombada i continua en vertical després sobre terreny també vertical. Entremig trobem algun pas on s'ha de tibar una mica, res que en Jordi no resolgui amb autoritat (V+). La reunió queda a la part alta de la feixa i aprofitem la instal·lació per rapelar.

En Jordi, fent el segon llarg.

Dos moments del Xevi al segon llarg.

Mentre baixo vaig tirant cap a la via del Barbes, el segon llarg de la qual (6a+) serà el nostre proper objectiu. La R1 de la via del Barbes està a un parell de metres de la R1 de La Colá, on ara ja hi ha una altra cordada. Aquesta tirada és la guapa de la via, perquè la primera és una rampa sense massa interès. El llarg es va redreçant progressivament fins a sota una zona de roca que s'ha trencat. Aquí ja es torna vertical i cal controlar bé els moviments. En un punt la cosa es complica i cal anar un xic per l'esquerra, fer unes tibades i anar a buscar un parell de bústies d'escàndol en terreny un xic desplomat. Sortir d'aquí torna a ser complicat i he hagut de fer una tibada potent sobre cantets petits on no tenia clar que me'n sortís. Potser hi ha alguna presa amagada, però per aquí m'ha semblat molt durillo!

Al segon llarg de la del Barbes s'ha de tibar bastant!

Tornem a rapelar, ara fins a baix i en Xevi s'enfila per la Memòria Selectiva. L'objectiu és empalmar els dos primers llargs, però s'embolica i fa el segon de la dels Jesús (aka Savina Wall) i flanqueja després. En Jordi va al darrera i em va traient totes les cintes i jo aconsegueixo fer la Memòria Selectiva :) Tira en Jordi al darrer llarg, amb uns passets més fins al principi i més verticals i tibantosos, però amb bon canto, al final. Un bon llarg també!

Darrer llarg de Memòria Selectiva.

Com que ara hem agafat les bambes, ens n'anem caminant avall, en direcció est primer i nord-est després per trobar un camí que ens porta a la via. La creuem, i seguim el camí de baixada fins al cotxe. Probablement es tardi el mateix caminant o rapelant.

Hem fet una bona combinació de vies, força tranquil·les excepte el segon llarg de la del Barbes on s'ha de tibar fort. Totes elles són molt guapes, però. Recomanables del tot.

A sota, la ressenya de La Colá i situació de les vies properes: