Cavallers, el Casco i Plaka Tuka

Tercer dia d'activitat. Avui fem una volta pels sectors de Cavallers per anar-nos situant. Ahir vam veure gent escalant al sol sense morir en l'intent i avui acabem al Casco, a la cara sud. El sol és intens però l'aire és fresc fins al punt que, estant a l'ombra dels arbres, convé posar-se una capa més.

A la cara sud del Casco hi ha, sobretot, adherència. Comencem amb la #18, Hot Rock (V). Una xapa per protegir un ressalt finet d'entrada, molts metres de tràmit i segona xapa bastant amunt, en terreny vertical, cosa que vol dir que s'ha de tibar de fissura. Bon canto i algunes contorsions per agafar bones preses de mà. Alejes que et fan vibrar i una entrada a la reunió fina, fina.

Vibrant amb la primera del dia.

Decideixo que no vull passar més por i fem la 0% de Materia Grisa (V+) en top-rope, aprofitant que comparteixen reunió. Del mateix estil: un tram vertical amb fissura que s'ha de treballar en bavaresa i uns trams fins, fins, fins. 5 xapes en 25 metres això sí, la primera és molt amunt i és realment fàcil. Tot i així...

A Materia Grisa.

Després fem Pánfila (IV+). Surt bé, com no podria ser d'altra forma, però "si això és IV+, jo sóc monja". La reunió serveix per muntar un top rope accidentat a la següent via.

Lluitant de valent als IV+!

Fem Muerde el Polvo (6a). Passos de levitació, però li anem agafant el truc. Cal aprofitar coses mínimes de peus i empènyer molt sovint avall. I, curiosament, els peus aguanten! Molt agònicament però va sortint.

Contorsions després dels incidents per muntar el top-rope...

Després fem Amor de Gato (6b+). Té un pas bloquero als voltants de la segona xapa, on cal arribar a una "bona" presa de mà esquerra i pujar peus fins pillar quelcom raonable de mans. Després, van sortint cosetes, serà que ens acostumem al tacte. El Ramon la prova baixant de l'anterior i té problemes per arribar a la "bona" presa i li cosa algunes relliscades avall. Em surt a la primera i no tinc clar que el 6a d'abans sigui tant més fàcil...

El Ramon al 6b+. Assegurant còmodament des de l'ombra...

Mengem una mica i passem a la Plaka Tuka.

Això ja és diferent, més "normal": terreny vertical i canto. Em poso a La Brigada (V) acompanyat d'algun friend perquè veig un aleje que m'hi sobra. Via d'anar fent, poso un camalot groc al darrer tram abans de la reunió.

Aquí ens atrevim amb els quintos!

Per variar, m'atreveixo a fer-ne una altra des de sota, la Asco de Casco (6a). Molt guapa, canto bo amb un crux un pel més picant, però bé.

El Ramon a Asco de Casco.

El Ramon ha acabat per avui i jo encara li faré un top-rope a Lindo Pulgoso (6a+). De l'estil de l'anterior, amb una apretada més intensa.

Entre una cosa i una altra he acabat fent 8 vietes... Pocs rotpunkts però vies molt disfrutades! Poc a poc li anem trobant el gust a l'adherència. Ara bé, el coco no s'acaba de motivar entre el terreny desconegut i els alejillos. Però ja n'aprendrem algun dia!

Cavallers, sector Formigaz

Avui volem estrenar-nos en adherència fent una vieta de quatre llargs, la Formigaz. Ens ha costat trobar el camí d'aproximació perquè no hem mirat bé la guia. Al final, la millor descripció, l'hem trobat en un blog que tenia una foto panoràmica de l'aproximació i la via.

Just creuada la presa, toca pujar unes escales a la dreta fins una caseta. I d'aquí seguir en una llarga diagonal ascendent cap a la dreta, indicada amb alguna fita. Trobarem una feixa que permet passar cap a l'esquerra. Després passem per un forat on sembla que hi surt aigua a dojo quan n'hi ha (i aleshores s'ha de passar per sobre) i trobem una corda que permet baixar quatre metres fins una repisa on trobem el peu de via. 

Començo amb el primer llarg. Anar fent i en algun punt toca fer moviments de decisió. M'hi trobo estrany, amb poca confiança, però vaig fent. La distància entre xapes tampoc no ajuda a sentir-se segur, però és el que hi ha... Poc a poc, amb una apretada més forta que la resta, vaig pujant i acabo arribant a la reunió, en un bon replà.

Al primer llarg.

El Ramon es veu animat i es posa al segon llarg, segurament el més guapo de la via. Surt en vertical de la reunió per terreny prou amable i després va en lleugera diagonal a l'esquerra. En un punt hi ha un tram un xic més dret i veig que hi té dificultats però les resol la mar de bé! Anant de segon també m'ha costat, fins i tot, amb relliscada de peu inclosa, sense arribar a penjar-me perquè he quedat aturat uns centímetres més avall...

 

 El segon és el llarg estrella, segurament. 

El tercer llarg és més suau i amb més aire entre les xapes. També en tendència cap a l'esquerra.

 
Tercera tirada, molt més suau. 

El darrer llarg és més atípic. Trobem un ressalt bloquero al principi, un tram de rampa i un ressalt bloquero al final. El darrer és el més exigent i cal saber trobar el millor camí, perquè la via directa no porta enlloc.

Darrera tirada. Un parell de ressalts i trossos suaus. 

Hem anat amb corda d'esportiva de 70 m per poder fer esportiva després, així que fem un primer ràpel fins una instal·lació intermitja que hi ha lleugerament a l'esquerra del recorregut de pujada. Després, un ràpel des de les reunions restants fins a peu de via.

Seguint amb l'objectiu de fer adherència, em poso a una via d'esportiva, la #9 Quinto Levanta (V+). Déu n'hi do per ser un vulgar quinto! He suat tinta per treure-la, però ha sortit. Molt variada, amb alejillos en algun punt més senzill i amb una placa final que m'ha semblat bastant més difícil que cap de les plaques de la via que hem fet abans.

A Quinto Levanta!. 

No m'atreveixo a posar-me des de sota a la #10 Artimañas (6a+), així que li fem un top-rope aprofitant que les reunions estan properes. Una entrada una mica més dura que l'anterior, un tram central de tràmit i una placa final de traca i mocador. Cal entrar-hi superant un petit desplomet, posant un peu en bona adherència a un sortint de la visera. Però després, el no-res! Després de mirar-ho però, apareix un cigronet de peu i un altre i després he vist un canvi en la textura de la roca que puja en diagonal a la dreta... Ballant per sobre d'aquestes coses, aconsegueixo anar fent passos, amb les mans no sé gaire bé on fins trobar un fissura cega on els dits s'hi queden una mica, el suficient per anar pujant peus. Un viot!

A posteriori, potser m'atreviria a fer-la, però si m'hi arribo a posar des de sota, abandono segur!

Els Bombers han tingut feina per aquí a la vora, sembla... 

RockTrip cap a Cavallers. Parada a El Viuet

Aquest estiu hem fet un RockTrip amb destí a Cavallers, amb el Ramon. Sortim amb calma i de camí parem a El Viuet, evidentment després de fer una parada a la xocolateria de Benavarri ;)

El sector és visible des de la carretera i s'hi arriba per un corriolet. Nosaltres ens n'hem anat al "Sector Derecha Oeste - I (7.4)" i aquí hem començat per la primera via: Veneno (V+). Xula i variada, d'anar fent, amb algun pas més picantó.

A la primera de la tarda, encara a l'ombra.

A continuació, fem la de la seva dreta Besiberri Highway (V). Aquesta segueix la fissura i té la seva gràcia. També hi ha alguna apretada si no s'aprofita tot el que hi ha a l'abast.

Al díedre, la via més evident d'aquest pany.

Baixant d'aquí m'he mirat la via de la seva dreta, Sis de Sup (6c+) i li hem posat cintes perquè m'ha semblat factible intentar-la des de sota, sense provar res. La primera xapa queda una mica alta i surto amb la corda xapada. Després ve un tram ben curiós, amb alguns punts on s'ha de treballar de valent. Apretant les dents arribo a la darrera xapa, que xapo amb les primeres falanges de dos dits posades no sé com a una fissureta vertical. Des d'aquí hi ha un altre moviment dur, que no aconsegueixo llegir amb el cronòmetre que va passant inexorablement mentre es van inflant els braços. Em penjo i m'ho estudio. Cal aprofitar alguna petita rugositat de peu mentre vas a la dreta, amb presa molt justa per les mans i acabar arribant a la R amb millor canto. Seria factible fer-li un segon pegue, però no és moment per fanatismes, que tenim molts dies per endavant. A més, ara ja està entrant el sol i torra de veritat!

Fent la Sis de Sup... no sé si el nom fa la cosa...

Després mirem el sector "Derecha-Sur" i s'hi veuen vies molt guapes, però ja estan al sol. També mirem mirem el "Derecha Oeste - II" on hi ha vies llargues que fan molt bona pinta. Al final, acabem al sector "Derecha Este II (7.9)", que està a l'ombra. 

Em poso a No Deje el Camino (6a+). Es tracta d'una via vertical, molt mantinguda, de continuïtat. Cal fer un canvi cap a la dreta en un punt, per mi el crux de la via. Després, anar fent i aguantant fins la reunió. 25 metres i nou xapes. Deixa bon gust de boca i els braços ben contents.

No Deje el Camino, un bon consell! No et pots equivocar o pringaràs!

Amb aquesta collita ens donem per satisfets, que demà al matí toca tornar a tibar i no volem passar-nos. En tot cas, és un bon sectoret de calcari amb diverses orientacions i, per tant, apte per totes les hores del dia!

I per allà...

I per més enllà

Prohibitivo

Avui amb en Ramon hem estat dubtant si anar cap al nord o cap al sud. La meteo semblava pintar una mica més risky cap al nord i hem decidit Montserrat-Prohibitivo.

Avui, a més, estrenava cintes. Per fer esportiva jo he estat fent servir cintes de via llarga. Però veient que els lolos porten el que porten, vaig decidir firar-me amb un joc de cintes loles Petzl spirit. S'ha de reconèixer que el tacte que tenen és un 10. I no només em refereixo al tacte quan s'ha de fer A0, que avui en faré una mica, sinó al tacte del xapatge i, especialment, la confiança que dóna sentir com es tanca el mosquetó. Dec ser un sentimental.

Estrenant cintes! Ningú no em mirarà raro a partir d'ara...

La primera via triada ha estat l'Esperó de la Martina (6a+). La coneixem bé, però és l'únic assequible aquí.

Escalfant...

Després he volgut posar-me a un projecte de fa molts anys, la Pirena (6b). Un 6b en aparença inofensiu... que no vaig aconseguir encadenar fa 14 anys i ara tampoc. L'arribada a la segona xapa té el seu què. Miraculosament la mà em va a parar a la única bústia bona de tota la via sense que l'hagi vist realment i xapo amb comoditat. Però a partir d'aquí, rien de rien! El terreny és lleugerament tombat i suposo que en els origens per aquí s'hi podia pujar aprofitant els peus. Però avui això és marbre i no hi ha manera d'aguantar-se enlloc. Fins i tot faig A0 en un punt. La resta, em penjo com un tocino...

El Ramon li fa dos top-ropes i jo encara n'hi faré un altre. Al final, hem trobat alguna solució, però tot agònic a més no poder...

A Pirena. Rien de rien!

Ara toca buscar un projecte i dubto entre Terra (7a) i La Filigrana (6c+). Em decanto per la darrera perquè penso que la podré muntar des de L'Esperó de la Martina. Mentre decidim, comença a caure alguna gota, cosa que referma la decisió. Total, que tornem a fer l'Esperó i posem cintes a La Filigrana, en Ramon desmuntant l'Esperó en top-rope.

Li faig un primer pegue per descobrir els moviments i després el Ramon fa el mateix. Al segon, crec haver matisat tot el que cal però no és evident que m'hi atreveixi des de sota per l'aleje que hi ha a la segona xapa. Arrencada amb regletes i esquerra a regleta alta (jo hi arribo des de sota) i dreta a bona bústia. Mans en bavaresa i pujar peus. Seqüència{Esquerra a una mini-pedra-regleta que permet pujar peu dret al forat bo. Mà dreta a un mugronet rom que permet fer dos peus: esquerra en un rom i dreta a regleta bona. Ara, dreta a una mini-pedra-regleta el lateral tibant cap esquerra, molt agònic, i moure peu esquerre per arribar amb mà esquerra a un forat rom però que ajuda un munt. Dreta a una altra bústia roma de dreta. Un moviment que no recordo i dreta a una bona bustieta horitzontal}. Aquí es xaparia la segona còmodament, però està a l'alçada del pit i a una distància bestial de la primera (caiguda a terra segura). Per tant, toca deixar un allargo important per poder xapar des de sota d'aquesta seqüència. A partir d'aquí hi ha moltes nyapes encara, però es deixa fer, apretant de valent. Curiosament, hi ha dues reunions: una a l'esquerra, amb anella i cadena però en terreny que ningú no ha tocat i l'altra, en tendència a la dreta, amb anella i una cadena merdosa amb mosquetonets de joguina. Nosaltres hem muntat el top-rope de la de l'esquerra, però és evident que allà no hi va ningú. Molaria canviar la cadena i posar-hi uns maillons...

A Filigrana.

Ens ha caigut alguna gota més, però sense arribar a molestar. Hem estat acompanyats de lolos diversos, però cap d'ells a prop nostre -serà que no hi ha coses prou dures aquí! Queda feina pendent... Al Prohibitivo hi tinc una relació amor-odi: vies molt bones, però molt dures (i amb aire entre xapes en alguns llocs). Hi tornarem, ni que sigui per la proximitat...

Vallcebre - Conangle

Avui hem tornat a Conangle amb el Pere, un company amb qui feia molt de temps que no havíem quedat. Ha estat un plaer retrobar-nos i ha estat un plaer tornar a escalar en aquest indret ombrívol.

Ens n'hem anat a l'esquerra i m'he posat a la Fissureta Reggaeton (6b), que és la única cosa assequible que queda per aquí. Ara bé, d'assequible, relativament poc, perquè s'ha de tibar fort des del primer metre fins a l'últim. Per sort, aguanto bé i encadeno!

Escalfant, de cop, a la Fissureta Reggaeton.

A continuació ens hem posat a Chillout (6b+). Aquí hi ha un plus i la veritat és que hi ha un plus de dificultat! Anant i vista i posant cintes he arribat bé fins la darrera xapa, però aquí m'ho he hagut de mirar perquè no és evident. Seguint la línia directa sembla que hi ha una apretada dura i roma. Per l'esquerra no és evident... Passa el temps i això passa factura i toca penjar-se. Al final, es resol per l'esquerra, seguint la fissureta que passa per allà i que té algun ressalt que dóna bon canto per la mà esquerra. El company resol amb solvència i jo li faig un segon pegue per acabar tatxant-la. Val a dir que la resta de via és més evident, però també s'hi ha de tibar amb unes certes ganes!

A Chillout s'ha de tibar una mica més. Posturilles a baix i saber llegir
l'entrada a la R són els elements clau. 

D'aquí passem a Ambient (6c). Ara tindré la sort de trobar les cintes posades i algú que treu l'entrellat de la via, cosa que ajudarà! El company la fa a vista, lluitant, però amb solvència. Jo li faig un primer pegue en top-rope per matisar els moviments i després li faig un pegue des de sota i encadeno! La via comença amb un ressalt on es pot aprofitar un bec dins la fissura per pillar la repisa que talla la via. Toca pujar-hi a sobre sense massa dificultats i encarar el mur següent. Des d'una bona presa ara es xapa amb molta comoditat perquè l'equipador, l'Anton, ha baixat lleugerament una xapa. Ara ve el crux de la via, que es pot resoldre de diverses formes, pel que veuré després. Jo vaig a pillar un bec pse-pse amb esquerra, un dauet amb dreta i estirada d'esquerra fins una bona regleta. Des d'aquí, amb la cinta posada, jo puc xapar. Sense... no crec, i hi ha una bona apretada. Jo surto amb dreta fent bavares i vaig a pillar un canto d'esquerra des d'on puc passar còmodament cap a dreta, a pillar un bec grandot, que es fa bo tibant-lo per dalt cap a l'esquerra. Ara toca encarar els darrers moviments, durillos perquè vens embotifarradet. La clau és pillar una punxeta a la fissura-díedre amb dreta i fer el que calgui per agafar el bec de l'esperó que s'intueix bo.

Un bon ambient, exigent, a Ambient.

Mentrestant el company ha fet Rock Progressiu (6c+) sense despentinar-se. Jo li faré un top-rope, però agonitzo a tots els passos. Surten, però no em veig capaç d'encadenar-ho, com a mínim amb el meu estat actual! Al company, la via li ha semblat similar a Ambient, però no, no ho és! Aquí s'ha de tibar bastant de bastantes regletes, amb moviments potser no molt durs cadascun, però sí de molta continuïtat. Ell la té, perquè s'ho treballa, però jo vaig molt més just!

A Rock Progressiu.

Mentre hem estat escalant han arribat al sector l'Anton i l'Esther, ell el pare d'aquestes criatures, i hem estat fent-la petar força (per desesperació de l'Esther, que tenia ganes de canya!). Gràcies per obrir aquest sectoràs!

 

Poc a poc van caient vies, però en queden!

Provant les novetats

Amb el Casi hem començat escalfant a les vies del Jofre. Ens hem posat a la de la dreta, Meningioma (6b). Té una entrada on s'ha d'apretar, un tram central xulo i una part final fina amb certa gràcia. Ens ha agradat a tots dos.

Després hem anat a les vies noves. Hem començat per la de la dreta, Opera Prima (6b+). Ens trobem amb un ressalt d'entrada on s'ha de fer una apretadeta per sortir de la xapa, anant a buscar un bloc sòlid relativament allunyat. Després ve un tram que fa una lleugera panxeta, amb bon canto. A la zona del mig toca anar lleugerament cap a l'esquerra, fent servir la fissura que ratlla la paret de dalt a baix fins que toca aprofitar la fissura de la dreta per superar el mur més compacte. Aquí hi ha el crux de la via i s'ha d'aprofitar bé la fissura i controlar l'equilibri. Trobem un repòs que permet atacar la sortida del mur, que torna a tenir una apretada. Superat això, queden uns metres suaus per gaudir de l'escalada. Recordava molt bé els moviments de les vegades que ho havia anat provant i això ha permès encadenar, amb algun esbufec, això sí! Tots hem coincidit en que és una via molt bona i no crec que sigui (només) amor de pare ;)

Fent Òpera Prima per primera vegada.

Després ens hem posat a Romina (6c), que va per la seva esquerra. Ataca el ressalt d'entrada per la banda esquerra, on s'ha d'aprofitar una primera fissura. Després ve un terreny amb un petit desplom i bon canto i s'entra a la zona central on s'acosta a la Opera Prima. Segueix però per la mateixa fissura tota l'estona. Trobem el crux a l'hora de superar la panxeta i aquí hi ha dues opcions: aprofitar la fissura romina amb la dreta i buscar un lateral d'esquerra que permet pujar peus, pujar mà dreta i pillar una regleta d'esquerra que et treu de les dificultats o bé aprofitar-la amb l'esquerra primer i després amb les dues mans volent obrir la fissura. Superat això, la via va per terreny molt més senzill però igualment guapo.

Aquí també hi ha jugat un bon paper el fet de saber una de les dues seqüències guanyadores. Encadenada i un bon viot!

Fent Romina. 

Per acabar, li  hem fet un tast a xxx (6c+). M'hi poso des de sota, tot i que no tinc massa esperances de fer-la. L'Ernest em flasheja bé la part de sota i em surt bé! Uns moviments estranys a la segona xapa on jo vaig més a l'esquerra del que em diu. L'objectiu és pillar una presa raonable a la part de dalt d'un mini-díedre. Des d'aquí jo faig una remada gairebé horitzontal fins pillar una regleta a la dreta, pujar peus i canto triangular d'esquerra. Uns moviments per la dreta porten a terreny suau i et plantes a sota el següent ressalt, on hi ha un bon repòs. Aixecar-se d'aquí demana. Una lateral d'esquerra permet pujar peus i en un pim-pam agafar la vira que s'endevina. És roma excepte cap a la dreta, on cal anar per xapar la primera de sobre del sostret. Aquí l'Ernest tiba d'una caneleta vertical amb dreta, però jo ho veig impossible. En Casi també ho troba impossible però veu una alternativa més humana, anat a buscar una lateral d'esquerra un xic amagada, pujar peu esquerre, peu dret i pillar bon canto de dreta. Jo faig A0 sense contemplacions. Després ve una excursió que fa la seva por però es fa suficientment bé. A continuació toca flanquejar i pujar. Jo, primer, m'he entestat a pujar i flanquejar i he hagut de baixar un cop i he caigut un altre. Pillada la següent, toca anar a buscar la darrera, aprofitant la fissura com es pot amb el peu. Ja porto unes quantes xapes pillant-me a totes i aquí no és una excepció. Sortir d'aquí i arribar a la reunió té un polvo!

Acabem les forces a la xxx, de moment sense nom.

Per aquí encara hi ha treball per fer. Poc a poc, s'anirà fent, que el que més ens agrada és escalar ;)

Prohibitivo

Avui ens n'hem anat a buscar la "fresca" del Prohibitivo a Montserrat. Realment no hem estat gens malament!

Comencem amb l'Esperó de la Martina (6a+). Hi posa cintes l'Ernest i el Ramon decideix que la farà en top-rope en veure alguna agonia que s'hi endevina. Jo l'havia fet i recordava que hi havia finura de la bona. Diria que el que toca és anar tant a l'esquerra com es pot, des de ben aviat.

A L'Esperó de la Martina, segurament la cosa més suau d'aquí.

A continuació, l'Ernest tenia ganes d'Aspirina i hi hem anat. Fem La Normal de l'Aspirina (6a). Jo l'havia fet el 2009, és a dir, fa una bona colla d'anys ja! Començament en bavaresa, roca molt sobada i un alejillo fins la segona xapa dels d'apretar el culet. Després, hi ha l'opció clàssica, en ramonage i l'opció friki, per la placa, tirant a l'esperó. La clàssica és una agonia i l'esperó el farem unes quantes vegades després...

La Normal no és gaire normal i s'ha d'apretar bastant!

Aprofitant la reunió i que jo no l'havia provat mai, ens posem a Mil·lígram (6b+). L'Ernest fracassa a vista, el Ramon s'ha de penjar unes quantes vegades i jo també fracasso. El segon pegue de l'Ernest li servirà per tatxar-la. I el meu segon pegue, també! He apretat més que a algun 6c+... La roca està super-sobada i això fa que els peus siguin de molt mal posar. En fi, tatxada i per oblidar!

Agonia agònica a Mil·lígram. Dos pegues i apretant amb tot!

Per acabar ens posem a la via de la dreta de Pervertit, que no surt a Climb Around. Segons hip-hip-hurra, és la #27 (7a+), però no sabíem el grau quan ens hi hem posat. La via comença amb uns passos atlètics a buscar bons forats. Aquí crec que he trobat la millor forma de fer-ho: remada fins la bústia alta amb dreta (!), pujar peus i obrir dret fins poder fer un creuament amb esquerra a un forat bo. Forat de dreta i canto d'esquerra. A partir d'aquí toca saber aprofitar l'esperó, cosa que no és gens senzilla, sobretot a la part final. Aquí hi ha una nyapa d'esquerra i cal anar, "com sigui" a pillar unes bústies des d'on es pot arribar a la reunió. Els passos m'han acabat sortint tots, crec. Ara bé, veig molt difícil poder encadenar-los!

Fotos molt guapes i tibades dures al 7a+.

I amb aquests pegues ens n'hem anat a casa ben baldats! El sector està molt sobadet però queden algunes vies ben xules, aptes per ser tatxades algun dia...